DON PINO



No sóc creient però respecto a certa part del clergat perquè considero que hi ha missioners, jesuïtes i capellans de barris marginals i ciutats petites que realment compleixen una funció social. 

Don Pino era un d’ells. Parlo de Pino Puglisi, un capellà sicilià nascut a Palermo que va ser mossèn de San Gaetano, al barri del Broncaccio de la capital siciliana. 

Va centrar el seus esforços en ajudar als joves i aïllar-los del crim organitzat que, en aquella època i parlem de les dècades dels anys setanta, vuitanta i noranta, era quasi bé un ofici a Palermo. La màfia utilitzava als nens per a distribuir heroïna i altres drogues i Don Pino va decidir combatre el problema. Ho va fer creant un espai per a nens anomenat “Padre Nuestro” i aquest espai, en poc temps, era el punt de referència de tots els menors del barri i de les seves famílies. 

Però els seus plans topaven frontalment amb la màfia. I la Cosa Nostra, que li havia fet arribar el seu malestar a Don Pino amb amenaçes directes i missatges sense aconseguir que el capellà retrocedís i els deixes fer la seva, va resoldre el problema. El 15 de setembre del 1993 dos homes li van disparar un tret a la nuca quan sortia de la seva església. La seva última frase, abans de morir i mentre s’arrossegava per terra per intentar entrar a la seva parròquia, va ser: els esperava. El dia que el van matar feia 57 anys.

La commoció pel seu assassinat va ser molt gran i els sicilians del barri del Brancaccio, i els de moltes altres parts de la ciutat i altres punts de l’illa, mai l’han oblidat. L’any passat la màfia va intentar cremar el casal que havia creat per als nens però no ho va aconseguir. 

Aquest diumenge el Sant Pare va beatificar a Don Pino. Ja era màrtir abans que el fessin beat però en tot això hi ha una certesa ben gran que ja va dir al seu dia una altra víctima de la màfia, el jutge Giovanni Falcone, quan va afirmar: els homes passen, les idees queden. Queden les seves conviccions morals que seguiran caminant sobre les cames d’altres homes. 

Per acabar, us recomano que, si la podeu trobar on sigui, us mireu la pel·lícula “A la luz del sol” que explica la vida i obra de Don Pino.

Comentaris

Anònim ha dit…

es sigui o no creien d´homes bons que de manera altruista es dedican als sltres sense pensar en ells hmateixos ni ha i es veritat que quan marchan la seva obra queda per alliçona als que quedem i sempre ja algu que continua la seva tasca , pero quasi be mai de la mateixa manera com resa una pelicula de accio " Todavia quedan hombres buenos " gen aixi son un exemple
Oscar Ramírez ha dit…
Ben cert el que dius. I la pel·lícula que cites és molt bona. Si, crec que encara queden homes bons.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS