Header Ads

PASOLINI I POUND, UNA TROBALLA ÚNICA



Tot buscant a Youtube una cosa n’he trobat una altra. I és una joia que no esperava i que m’ha sorprès. I que vull compartir amb vosaltres. És una entrevista que el polèmica cineasta italià Pier Paolo Pasolini va fer, per la televisió, al poeta i assagista nord-americà Ezra Pound.

Us poso en antecedents. Pound va pertànyer a l’anomenada Lost Generation (generació perduda)  que va preconitzar el rescat de la poesia antiga per posar-la al servei d’una concepció més moderna. Ezra Pound es va fer famós per la seva obra “Cantos” o “Cantares” a la qual va destinar molts anys de treball. Era un fervent seguidor de Benito Mussolini i això li va comportar ser condemnat i empresonat a Pisa el 1945. 
Tot i les seves creences polítiques, va ser un gran creador i aquest fet no se li pot negar. Jo he llegit dos llibres seus, Personae i Baladas de Guido Cavalcanti, i us asseguro que és un autor que aconsegueix un realisme excel·lent en la trama. 

Pier Paolo Pasolini, director de cinema que va passar a la història per les seves pel·lícules amb alt contingut sexual i arguments tòrrids, és qui entrevista a Pound en aquest vídeo que podeu veure en aquest post. Tinc, com en el cas del poeta, molta admiració pel cineasta perquè fer allò que ell feia en aquells anys era realment arriscat i avançat als seus temps. 

Ezra Pound va morir el 1972 a Espanya i Pier Paolo Pasolini va ser assassinat, encara no es sap per qui ni el perquè, tres anys després. Van trobar el seu cadàver al Balneari de Ostia, prop de Roma, i algunes fonts diuen que va ser un crimpassional mentre altres parlen de motius polítics. Pound va morir al 87 anys i Pasolini als 53. Explicada breument la vida d’ambdós us deixo que gaudiu amb aquest document que dura set minuts i que està subtitulat en castellà. 

  

2 comentaris

Anònim ha dit...

que gran que fou Pasolini i que dens llegir a Pound. Prefereixo el cinema que els llibres que vols que et digui.

Oscar Ramírez ha dit...

Anónim gràcies per la teva aportació. Pound és dens, certament, i entenc que no agradi a tothom. Pasolini és diferent, té un cinema que impacta a totes les persones que el veuen tot i que l'impacte pugui ser molt bo o molt dolent. Pier Paolo és d'aquells que aixeca tantes passions com odis.

Amb la tecnologia de Blogger.