ESTACIONS



Ara que els homes del temps fa temps que l'encerten i ens diuen que arriben uns dies d'aigua i menys calor...

HIVERN IMPROVISAT

Torna el fred i la pluja però se’n va, fuig amb les notes escrites i mai lliurades, la glacera dels teus dies i de tots els teus costats. Arriba el degoteig del cel però ara renova l’aire commogut pels teus gestos pausats sense ritme. Ens inundarà el batec de les nuvolades que recordaran l’estat, el meu estat, el teu. I jo faré el ball de l’hivern a la cantonada d’un estiu ple de colors mai vistos. 


ESTIU EFÍMER

Passada la boja gelera mai prevista ens posseirà de nou el sol. Serà aquí, ara i efímer, l’estiu. Carnaval de somriures allunyant la falsedat i apropant la serenor d'una abraçada veritable, d'un bes volgut, una aclucada d'ull a l'hora i dues arrecades de cirera per escoltar al món dolçament. 


I quedaran dues estacions pendents. Jo refaré la meva en el paisatge que em dono i em regalen. L’altre no tindrà present ni esperança. Hi haurà el so que es refà a mida quan es vola amb el desig de palpar sense tocar i assaborir el buit que s'omple sense demanda. 

Comentaris

Anònim ha dit…
jo trio l'estiu
Oscar Ramírez ha dit…
Doncs jo l'hivern o la tardor.
Anònim ha dit…
Un escrit amb contingut de reflexió potser?

Anton
Oscar Ramírez ha dit…
no pas pajaruuu. La reflexió de les estacions, el temps, els trens i els passatgers ja està feta (dat i beneït que diem en català) i posada al sac de l'oblit. Ara toca mirar endavant on si que hi ha vida i alegria.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS