SE’N VA EL GEORGES PERÒ ENS DEIXA EL SEU LLEGAT

Del 8 d’agost del 2008 me’n recordo perfectament perquè va ser un dia especial. Va cantar al Parc Samà de Cambrils, en el marc del Festival Internacional de Música, el Georges Moustaki. Havia girat per tota Espanya i tancava el seu tour a la ciutat on vivia jo en aquella època. Tenia 75 anys i una carrera musical que pocs aconsegueixen. 

Moustaki no va estar fi aquella nit. Se’l veia cansat. Però quan canta un mite musical com ell aquestes coses es poden perdonar i gaudeixes de l’atmosfera que es genera, el paisatge que dibuixes mentre escoltes al cantant, la carícia de les notes de les seves cançons de sempre. 

La Meteque, Ma solitude i el propi Moustaki eren una de les moltes passions del meu germà Carles i va ser gràcies a ell que vaig descobrir a aquest músic nascut a Egipte i instal·lat des de sempre a França. 

Em sap greu saber que ara Moustaki ens ha deixat. Feia dos anys que havia anunciat que no podia cantar per problemes respiratoris i ara ha mort als 79 anys. Podria haver escollit qualsevol dels seus temes per tancar aquest escrit però m’he decidit a posar un vídeo de la cantant Celina Ramsauer. Aquesta jove compositora, amb un aprenentatge musicals multidisciplinari i especialitzada en l’acordió, va dedicar-li el tema que ara podreu escoltar.

Es diu “Les cops de coeur” i primer canta ella però al final, als 3 minuts de vídeo, apareix ell per a rematar l’actuació. George Moustaki serà sempre un dels grans. Ens quedem amb el seu llegat. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS