PRIMER ELS DE CASA



Fa dies que em mossego la llengua per evitar parlar d’un tema molt sensible, l’anunci de la Fundació Casal l’Amic, amb seu a Torreforta, de la possibilitat que després de trenta anys de feina pugui tancar portes per la manca d’ajuts de les administracions. 

No serveix de res destinar diners a altres països llunyans si no apostem per les entitats més properes. Està molt bé que el tercer món estigui ple de voluntaris, missioners i cooperants però...     qui s’ocupa dels problemes dels nostres veïns?

Hi ha una frase que esmeno sovint: si busques una mà amiga, la trobaràs sota el teu braç. 

Si tanca la Fundació Casal l’Amic serà una vergonya. Ara, amb la crida que feien la setmana passada, ja han aconseguit que més de 650 persones facin les seves aportacions per ajudar. Però... feia falta arribar a aquests límits? A aquesta angoixa?

Comentaris

Anònim ha dit…
Tens tota la raó pajaru. Has de parlar més sovint. La teva contundència i llibertat periodistica fan molta falta en aquesta ciutat.

Anton
Oscar Ramírez ha dit…
Moltes gràcies Anton. Però quan parlo, tot i que faci trontollar a alguns, em crítiquen perquè no saben veure més enllà del final del seu nas. I ja saps de qui parlo Anton.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS