PRIMER ELS DE CASA
Fa dies que em
mossego la llengua per evitar parlar d’un tema molt sensible, l’anunci de la
Fundació Casal l’Amic, amb seu a Torreforta, de la possibilitat que després de
trenta anys de feina pugui tancar portes per la manca d’ajuts de les
administracions.
No serveix de res
destinar diners a altres països llunyans si no apostem per les entitats més
properes. Està molt bé que el tercer món estigui ple de voluntaris, missioners
i cooperants però... qui s’ocupa dels
problemes dels nostres veïns?
Hi ha una frase
que esmeno sovint: si busques una mà amiga, la trobaràs sota el teu braç.
Si tanca la
Fundació Casal l’Amic serà una vergonya. Ara, amb la crida que feien la setmana
passada, ja han aconseguit que més de 650 persones facin les seves aportacions
per ajudar. Però... feia falta arribar a aquests límits? A aquesta angoixa?
Comentaris
Anton