LA MEVA MENTIDA PRECIOSA



Aviat us parlaré de l’Alessio Arena. Us avanço que aquest napolità resident ara a Barcelona tindrà nou disc en poc temps. Us proposo llegir aquesta poesia que ha musicat i veure-la en vídeo. I després em dieu la vostra opinió.  

De prop no veuràs mai si ha sortit el sol
S’amaga enmig d’un llibre el seu record
I la seva ombra es va estirant per sota l’aigua...
Del dia que ja no et pensaré
aquí al meu costat,
tot i que no sigui per treure’m del cap
la meva mentida preciosa.

M’espero el vent que tregui les ferides del meu crit.
Veig el camí plagat de somnis que mai he volgut dormir.
Melodia de tardor,
xafogor de plats bruts,
de dinars on jo vaig arribar tard.
Melodia de primavera,
no vull que sigui sincera,
pero que floreixi com una rosa
la meva mentida preciosa.

Comentaris

Laura ha dit…
tuitejo
Oscar Ramírez ha dit…
gràcies Laura
Anònim ha dit…
QUINA VEU MÉS MACA I MÉS FINA TANT AGRADABLE. MERCIS PER PARLARNE.
Oscar Ramírez ha dit…
Anònim, moltes gràcies a tu per llegir-ho. Si que té una veu maca, fins i tot única i especial. I els textos i la música.
Nina de drap ha dit…
La lletra captiva pero la música li dona molta força. Gràcies pel descobriment

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS