SUD EST



Aquell mati de diumenge una brisa malenconiosa bufava del mar. El pensament d’odissees llunyanes , viatgers a la recerca d’emocions fortes a les que arribar. Sobreviuré al tumult de les teves paraules, al sud est, als marges de la foscor i del sol.  I esperaré la nit guarnida de brillants. Vindràs a mirar els estels?

Explica’m a fons quin sentit té esperar l’estiu i després enyorar el fred de l’hivern, on el cel és més net. El sabor de l’hivern...

Aquell mati de diumenge acceptava sense saber-ho  una invitació al dolor. Una gresca d’ones estranyes agitava l’horitzó, només hi era jo i una alegre embarcació. Sobreviuré al tumult de les teves paraules. Sobreviuré.  

Explica’m a fons quin sentit té esperar l’estiu i després enyorar el fred de l’hivern i els olors que no desperten els meus sentits i les angoixoses jornades sempre breus. Quin sentit té obstinar-se a reprimir un desig i deixar-lo a la porta fingint absència?. I un cop més no saber dir prou...

Aquell mati de diumenge acceptava sense veure-ho una invitació al dolor. 

Escolteu ara, o quan pugueu, a la Carmen Consoli. Amb calma, ulls closos, ànima oberta...


Comentaris

Maria josepa ha dit…
Que bonic Òscar
Anònim ha dit…
Tens una facilitat de paraula i per sorprendre'ns cada dia que em torna boja. Agraeixo que em descobreixis a la Carmen Consoli de qui no en sabia res i m'agrada moltissim.
Marta Guivernau ha dit…
El text que avui ens regales i escoltant la cançó d'aquesta noia, ho té tot per reposar, mirar, observar, compartir en la intimitat, estimar.

Hi ha una frase que dius i que m'ha deixat estorada: Quin sentit té obstinar-se a reprimir un desig i deixar-lo a la porta fingint absència?

Te'n adones que gran és aquesta frase Òscar? Imagino que els qui llegim vivim les emocions d'una altra manera als escriptors. No puc dir més que enhorabona.
Anna Aynés ha dit…
M'encanta la teva manera d'escriure i m'emociona!
Oscar Ramírez ha dit…
Josepa moltes gràcies.
Oscar Ramírez ha dit…
Anònima em quedo de pedra llegint el teu comentari. Embogir sempre és bo si aquesta alteració ve provocada per plaers i emocions. Llegir i bussejar per les paraules sempre és joiós.
Oscar Ramírez ha dit…
Marta ja saps que escriure no és el mateix que llegir. Un crea i per tant toca la seva única ànima deixant-la nua. En canvi quan l'obra ja està filada i té tancats tots els voravius sou els lectors els qui deixeu i nueu la vostra ànima que veu les coses sempre d'una forma aliena, externa, més protegida.

La frase que em dius... estic content que t'agradi.
Oscar Ramírez ha dit…
Anna estic content de llegir-te, de saber de tu i també de llegir les sensacions que et desperta llegir-me.


Espero que tot vagi bé per Lleida. Dóna records al Gabi i a les nenes.
Nina de drap ha dit…
Potser les paraules no són teves però el recomanar-nos cançons, llibres, etc. també aporta el teu toc personal, com una flor que va perdent les fulles fins que li veus el cor
Oscar Ramírez ha dit…
Certament Nina de Drap. Aquesta cançó de la Carmen, Sud Est, només necessita que algú la comenti, la doni a conèixer, la tracti amb cura. Gràcies per les teves paraules.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS