VEN A DORMIR CONMIGO: NO HAREMOS EL AMOR, ÉL NOS HARÁ



Aquesta frase, i tantes altres de bones, és del protagonista d’aquest post. El 2014 és l’any de Julio Cortázar. Ahir feia 30 anys que va morir a Paris i el proper 26 d’agost en farà 100 del seu naixement. De ben segur que les editorials de torn publicaran enguany la biografia definitiva d’aquest gran escriptor. I no descartem, fins i tot, que aparegui un llibre inèdit ple de cartes o manuscrits que es van descobrir després de la seva mort. Les biografies i els inèdits són dos clàssics d’algunes editorials quan arriba un moment com el d’aquest any. 

De Cortázar, a qui he llegit molt i sempre gratament, en recordo un parell de frases d’una entrevista que un cop li va fer a Televisión Española el mític periodista Joaquin Soler Serrano. Durant la conversa, molt amena, intel·lectual i entretinguda, es van escoltar moltes perles de l’autor de Rayuela. 

Parlant de la seva infància i de la casa con va créixer, ell va dir:

“Mi casa, vista desde la perspectiva de la infancia, era también gótica, no por su arquitectura sino por la acumulación de terrores que nacía de las cosas y de las creencias, de los pasillos mal iluminados, y de las conversaciones de los grandes en la sobremesa”

De nou, recordant la seva infància, va explicar:

“Me acuerdo de una plaza, poca cosa: un farol, un paraíso, unos malvones, y ni un banco en que estar y ni una rosa. Pero venían todos los gorriones”

I per últim, va deixar anar aquesta perla literària:

“Todo aquel que vive bien despierto sueña mucho, tiene una carga onírica particularmente densa. ¿Por qué no creer, entonces, que la relación recíproca es también válida, y que hace falta soñar mucho – es decir, aceptar y asumir los sueños- para vivir cada vez más despiertos? (…) Creo que el hombre debería ir al encuentro de su doble nocturno, desterrado y perseguido, para traerlo fraternalmente de la mano, algún día, y hacerle franquear a su lado las puertas de la ciudad”

Descobrir a Julio Cortázar hauria de ser obligat, una assignatura especial a les escoles. Per acabar, em quedo amb tres de les seves frases que més m’agraden:

Siempre fuiste mi espejo, quiero decir que para verme tenía que mirarte.

Los libros van siendo el único lugar de la casa donde todavía se puede estar tranquilo.

Andábamos sin buscarnos pero sabiendo que andábamos para encontrarnos. 

Comentaris

Anònim ha dit…
Más que con las frases me quedo con la vida entera de este escritor tan grande.
Oscar Ramírez ha dit…
Ciertamente fue una vida intensa y muy creativa la de Cortázar. Y el legado dejado, una maravilla. Gracias anónimo.
Nina de drap ha dit…
Per mi últimament els llibres també són l'únic lloc de la casa on es pot estar tranquil, sóc el millor passatge a l'evasió
Oscar Ramírez ha dit…
Nina de drap. Són espais on fugir, abandonar-se, cercar paisatges nous fets en el sol gest visual de palpar cada paraula i la sensació sempre profitosa de ditejar la pàgina que acaba i reclama que la girem per encetar el nou moment que vindrà.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS