AIRE NOU AMB SONS
Un cafè a la
terrassa prop del mar i el vent bufant-nos el clatell mentre conversem,
compartim, recordem, ens acompanyem i renovem. Somriures i rialles, el plaer de
saber-nos a prop. Més somriures i més rialles. Tots nous.
Passos compassats
pel passeig i el silenci que reté paraules i preguntes tot donant el toc
necessari d'intimitat i la pausa. Un viatge a dues rodes pels carrers plens de
memòria i les cases rejovenides per evitar el pas dels anys.
Un nou espai i la
descoberta del coneixement que ens fa créixer plegats i no ens atura, ara no.
Si rius et faig una foto. Clic! tan maca com sempre. No, perdona, encara més!.
Que el temps no perdona i regala delicadesa als teus gestos i bellesa a la teva
ànima. Clic! Una altra foto. Aquesta és la nostra.
Escrit
penjat el 23 de juny del 2008 al blog "La llarga agonia dels peixos fora
de l'aigua"
Comentaris