SOSA I PARRA, DUES DAMES I EL SEU LLEGAT

-



El pianista de la Mercedes Sosa, el Popi, em va comentar no fa massa que està convençut que l’Amèrica Llatina ha regalat al món grans dames de la cançó. Va ser en una trobada que ja us havia comentat (llegiu aquí) i en la que va donar-me un nom clau en la cançó femenina de poesia i protesta d’aquelles terres. Després de la Negra, deia el Popi, va la Violeta Parra. O potser al costat més que darrera o al davant, afegia. 

És ben cert que la música de Violeta Parra transmet missatge clar, que les seves lletres són les lletres del poble més humil, dels camperols i les persones sense recursos, de les que eren esclavitzades en aquelles èpoques no tan llunyanes que explica ella. Les veus canvien, muden perquè els cantants moren malgrat ens deixin, per sort, el seu llegat. Les idees i els pensaments, com les musiques i les lletres, caminen sobre altres cames i viuen en altres veus d’altres cantants. 

Avui comparteixo aquesta versió d’un clàssic de la Violeta. Ara el canten, a duet, dos cantants amb gran projecció internacional. El temps ho dirà. Aquí ja estan fent soroll, allà el faran aviat. Gaudiu d’aquest tema en directe des de l’Auditori de Barcelona. Ells són l’Alessio Arena i el Guillem Roma.  

La foto, que em reconforta molt quan la miro, és de la Violeta Parra. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

TRES POEMES ERÒTICS

-
Imatge
Els textos que comparteixo avui no formaran part del meu proper llibre que, com vaig anunciar, es dirà “Invasión de campo” i tindrà un caire molt més filosòfic i existencial que els altres. Ja he enllestit la primera de les quatre parts que hetitulat “Metafísica de la herida” i sóc en procés de creació de la segona que es diu/dirà “Metafísica del silencio”.  Però els tres poemes que tot seguit podreu llegir són ben diferents. Tenen pocs mesos, estan fets entre l’octubre i el desembre passat, i ara els he presentat a dues convocatòries de poesia eròtica que s’havien anunciat.  Diverses persones insistien darrerament en que em presentés a aquestes convocatòries, no únicament les de caire eròtic òbviament, i al final em vaig decidir. El primer, que es diu “Porta’m”, és per a un concurs. Els altres dos són per a un altre concurs. Espero que us agradin. Les fotos les podeu ampliar clicant sobre elles. PORTA’M Porta’m al sud dels teus malucs on la humitat envolta ...
Més informació

PARAULES I SO, DOS GENIS JUNTS

-
Imatge
La poesia i la música, arts que conviuen i s'alimenten, seran protagonistes a la primera jornada del festival Al3Mura des del primer dia. El Joan López Carrillo i el Gerard Marsal, mà a mà, ens oferiran un moment espectacular ple de sons i mots a Cal Massó de Reus. El Juan és un d’aquells poetes de pes, un home arrelat als seus hàbits i que destil·la humor i realisme, amor i sarcasme. El Gerard, amb el seu saxo o la flauta travessera, és capaç d’envoltar a l’espectador en una mena de bosc musical on quedes atrapat i vols seguir bategant.  L'entrada del concert del Gerard Marsal i la lectura de poesies del Juan López Carrillo és gratuïta, anoteu-vos la data a l'agenda i deixeu-vos endur per la creativitat dels dos genis. Dia 14 de juliol a Cal Massó de Reus, a les 20.30 hores. No hi falteu, després farem soparet de germanor allí mateix, a un preu molt assequible.
Més informació

A10

-
Imatge
Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest   blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs.  La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada.  Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vos...
Més informació