QUÈ US ANAVA A DIR...
Una petita anotació per justificar l’absència
de textos poètics darrerament. Bàsicament pels missatges privats que els
demanen, en format de comentaris que no publico, tot preguntant el perquè.
Doncs mireu, senzillament no tinc esma de fer poesia ara mateix. Fa pocs dies
he acabat un llibre que vaig començar fa més de dos anys i m’ha suposat un
esforç molt gran. I estic ara en procés d’enllestir un segon llibre que també m’està
portant molta feina i suposant un repte. Els dos encàrrecs sortiran de primera,
no ho dubto en cap moment, però quan arriba el moment de l’oci, ja no em queden
masses ganes per a la prosa, aforismes o pensaments massa profunds.
Això si, quedi clar, no us deixo cap dia sense
la vostra dosi de literatura. Perquè cada dia em passen coses i cada aprenc,
perquè tinc mil retalls de premsa guardats fins que arriba el seu moment, mil
històries que necessito compartir. Espero ben aviat recuperar a les musses (les
fictícies perquè les altres no respiren per enlloc ni em cuiden) i seguir sent
un lletraferit.
Comentaris