REPENSO A FOC LENT
Mirant-me en aquesta cuina, només puc dir que
les finestres sempre paren l’orella quan parlen les cases. La pluja arrenca a córrer
quan sap que no et quedes al seu paisatge. Al manicomi la paraula és comprensió
i té un preu. A fora, tots som com un acordió a les mans d’un vell borratxo. En
aquesta cuina, no et confirmo cap estat estable.
Comentaris