ELLS, UN DE SOL

Fogosos, incansables, ni un ni l’altre no en tenen mai prou; es busquen i es troben sempre, recomencen a tota hora amb el mateix delit i s’adormen exhausts. I quan desperten tornen a ser al lloc d’a on no s’han mogut des de fa dies, quan ella va trucar a la porta i ell va obrir, amb cara de molta son perquè no feia gaire que dormia. La va veure a l’altre costat del llindar i la va acollir, sense gaire sorpresa ni tampoc gaire entusiasme, li va oferir cafè i al cap de poca estona eren allà on ho havien deixat l’ultima vegada.

Quan ell marxa amb els seus companys ella es queda a casa, es fa la mestressa d’aquell palau. Sota teulada, a la tarda el sol bat de ple hores i hores a la finestra. Hi fa tanta calor que els ulls se li tanquen i el llibre li cau dels dits.

No pensa res, viu en un estat de gràcia i d’inconsciència permanent, pendent només d’ell, de les hores que falten perquè torni a casa, de les paraules que li diu, de les carícies cada cop més agosarades que li fa.

Para la taula amorosament per quan ell vingui, es pentina, es canvia de roba mil vegades. I si un moment sent una veu que li parla amb angoixa de la incertesa d’aquests dies, de què dirien a casa seva si la veiessin, o què els semblaria aquest noi, la fa callar de seguida.

És veritat que no han parlat de res, que no han fet cap pla ni ell li ha preguntat perquè ha vingut o fins quan pensa quedar-se. No n’han parlat ni ella creu que sigui necessari. L’estimo, pensa, i no és mil vegades millor aquesta incertesa feliç que no pas la seguretat mortal que vivia abans?.

Sap molt bé que no és la primera noia que ha viscut allà. Adoba el llit, recull la roba que han deixat escampada. Com que no hi ha tele, s’entreté mirant per la finestra les teulades de les velles cases de davant, el vol gallinaci dels coloms i els camins que fan els núvols.

Mes tard ambdós fan mandres al llit. Senten les campanes de l’església però es perden comptant-les i no saben ben bé quina hora és. Ha plogut. La finestra és oberta i entra un aire fresc que fa molta alegria. Ell té els ulls tancats i ella li petoneja lentament les parpelles.

Toquen les campanes i ella atura els petons per comptar-les. Són les deu.

PD:  De la foto, que és d’una remesa amb moltes altres imatges, no us en diré gairebé res avui. La podeu ampliar clicant-hi a sobre.