LES DUES CARES DEL COR

L’última revisió al meu cor, feta ahir al migdia a l’hospital, ha servit per a constatar dues coses. La primera que el meu òrgan més preuat està fort i la segona que no ho està tant per segons què. Dit d’una altra manera, i mireu com són les coses, els metges diuen que puc fer una cursa sense cansar-me però que una discussió, si m’altero i em poso nerviós, pot ser molt dolenta per a la meva salut. 

Ja té nassos la vida que em convida a fer-me atleta i em nega l’art de neguitejar-me o respondre a una provocació. És ben cert que el diagnòstic dels metges ja el coneixia tenint en compte que em noto bé físicament però recentment, en dos moments de discussió acalorada i alteració, vaig patir símptomes previs a un petit ensurt anomenat arítmia. 

Al final, ahir a l’hospital, vaig fer dues promeses als cardiòlegs que em tracten. La primera és evitar tensions i la segona és evitar carreres. Caminar en pau és la simbiosi perfecta. 

Seguim aquí! Encara vius!