LES RUNES DE LA INTEL·LIGÈNCIA

Una de les meves tres poesies preferides. La vaig escoltar un cop a l'Illa del Tresor (C33) recitada per la Charo López. Em va impactar tant com ho fa encara avui en dia. És de l'oblidat poeta Jaime Gil de Biedma. Per arrodonir el post, una altra de les belles poesies de Gil de Biedma cantada pel gran Miguel Poveda. Es diu No volveré a ser joven.

DE VITA BEATA

En un viejo país ineficiente,

algo así como España entre dos guerras civiles,

en un pueblo junto al mar,

poseer una casa y poca hacienda,

y memoria ninguna. No leer,

no sufrir, no escribir, no pagar cuentas,

y vivir como un noble arruinado

entre las ruinas de mi inteligencia.

Post escrit el 26 de setembre del 2008 al blog "La llarga agonia dels peixos fora de l'aigua".