LA CALMA DE L'AIGUA EN PLE DESERT
Enmig del desert,
tot un camp de baobabs i ella s’hi escampa, hi balla, parla amb l’aigua amagada
als troncs, l’acaricia suaument amb els seus delicats nervis, rius i afluents
sensuals com una besada als llavis, dolços, tendres.
Devora amb ànsia els
conceptes, la fragància de les extincions i dels finals, no vol veure les
presons del seu mon complex, els cavalls frenètics de les hores.
Vol sentir-se hoste
de si mateixa, no desitja curar mes les imatges de l’altre, els límits que li
posa la pell.
Sap que aquesta
llum no es suficient, sap que no queden sortides contra la negra nit. Vindran
fosques estacions al desert, el temps de pregonar les ignoràncies mentre es
deshabiten els arbres del diàleg.
Quin senzill
conglomerat en un paisatge desert.
Comentaris