21 MOMENTS (13): FLORENCE, CELESTIAL
En diversos comentaris m’heu recordat que teníem a mitges el meu llistat de peces de cinema, literatura i música preferides, recordeu? Doncs aquests dies remataré el llistat i compliré.
Hi ha veus que omplen i altres
que et traslladen a un altre estat. Quan vaig descobrir a la protagonista d’aquest
post em va succeir això, que la veu d’ella –i l’acompanyament del grup- em van
portar d’un estat de calma prudent a una calma total. I a partir d’aquell
moment, cada cop que escolto, tendeixo a desaparèixer.
Florence and the Machine és una aposta
per la qualitat si has escoltat molta música i saps destriar el gra de la
palla. Ella, la Florence, desprèn elegància en cada moviment que fa des d’aquella
mena d’estanqueïtat humana que refila, ancorant el cos al terra i desarrelant
només, i lentament, els braços. Rere seu, un boscatge musical que creix i
penetra, que inunda l’espai.
He escollit una de les peces
enregistrades al concert del Royal Albert Hall, actuació que considero sublim.
La cançó es diu Shake it out
Comentaris