EL TURISME DEL DOLOR I DE LA VERGONYA

M’he topat amb un article que m’ha sorprès i molt. És un article del Pepo Jiménez a la web VozPopuli on despulla una realitat tan evident com el mal que està fent, sobretot socialment, cert tipus de turisme. Com diu ell mateix, de manera més que encertada en aquest article, aquest percentatge altíssim de persones que han convertit les seves vacances en una col·lecció de selfies davant dels monuments i paisatges on tothom es fotografia, són perillosos. I jo hi afegiria que hauríem d’extingir-ne a un percentatge alt, per tenir un món més normal. Ja sé que pensareu que sóc molt dràstic, i ho sóc, però el nostre món ja no funciona amb pedagogia perquè la gent –aquest tipus de gent- no escolta. 

A més del missatge del Pepo Jiménez, que considero com us deia del tot encertat i us convido a llegir AQUÍ, mireu-vos les fotos i comprovareu la realitat del problema. Veure-les m’ha fet venir al cap un concepte que vaig descobrir en primera persona durant la meva visita a Amatrice, allò que s’anomena “turisme del dolor”. Consisteix, trista i vergonyosament, en fer-se selfies davant d’imatges i zones plenes de tragèdia, on la mort i el dolor han canviat el paisatge i els rostres i vides de les persones. Allí, a Amatrice, hi ha un cartell ben gros on hi posa que està “prohibit fer selfies”. No caldria posar-ne cap d’aquests cartells però com us deia abans, el sistema pedagògic no funciona i hem passat al mode “animal”. 

No m’enrotllo més i us convido de nou al llegir l’article de VozPopuli. Podeu accedir-hi fent clic AQUÍ