DIARI DE RITME I PAUSA (2): D’UN DETALL, D’UN TRESOR. DEL MOMENT
Perdo, en el repòs, el fil de la tarda i les llavors de les
hores que mai es planten abans d’un vol. El llit és el naixement d’aquesta
ciutat, blanca, que esdevé la cambra immensa que m’han destinat. Però hi manca
poesia, no hi ha el ritme dels gestos ni el color de la teva esquena, ni el
perfum de l’instant, el sabor del bateig entre els braços, la teva lluna. I el so,
intemperant, el fons del teu cos.
El tresor del moment és l’aclucada d’ulls forçosa. En el
somni, visc ficcions, invento realitats, faig descobriments de contraban. L’hora
arrapada a la tauleta em retorna al declivi del moment. Una dutxa. Dues
trucades. Tres minuts i a la porta.
D’un detall en podem fer un tresor. D’una carícia en el
record, tot un emblema de l’instant.
Comentaris