DIARI DE RITME I PAUSA (2): D’UN DETALL, D’UN TRESOR. DEL MOMENT



Perdo, en el repòs, el fil de la tarda i les llavors de les hores que mai es planten abans d’un vol. El llit és el naixement d’aquesta ciutat, blanca, que esdevé la cambra immensa que m’han destinat. Però hi manca poesia, no hi ha el ritme dels gestos ni el color de la teva esquena, ni el perfum de l’instant, el sabor del bateig entre els braços, la teva lluna. I el so, intemperant, el fons del teu cos.


El tresor del moment és l’aclucada d’ulls forçosa. En el somni, visc ficcions, invento realitats, faig descobriments de contraban. L’hora arrapada a la tauleta em retorna al declivi del moment. Una dutxa. Dues trucades. Tres minuts i a la porta. 

D’un detall en podem fer un tresor. D’una carícia en el record, tot un emblema de l’instant. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

TRES POEMES ERÒTICS

PARAULES I SO, DOS GENIS JUNTS

A10