21 d’agost 2017



He passat, suposo que fruit de l’edat i les vivències, a aquell estat en que dic a les persones els sentiments que em desperten i no em fa res recordar certes etapes de la meva vida. No sé si ho podem anomenar maduresa o si es tracta únicament d’un estat melancòlic temporal. El cas és que no m’importa descobrir certs secrets ni imatges.

Ja sabeu que la meva mare té un blog obert on aporta les seves experiències vitals i plasma amb dolçor retalls de la memòria. El seu nom de blocaire és Magnòlia i el blog és “Amb el cor a la mà”.
Recordar, si és en positiu, sempre és bo. Aquests dies, en que ha estat el meu aniversari i el seu – jo el passat dia 16 i ella el dia 19- ella ha volgut fer un post de record a la meva infància i adolescència, un escrit també d’agraïment del que ella considera que ha d’agrair. Res a dir. 

En tot cas, jo també tinc molt a agrair-li, molt més que ella a mi. Som aquí els dos, encara vius i amb ganes de veure i viure molts moments, i això és el que ens ha d’impulsar a seguir endavant. La resta són penúries que hem d’evitar. En tot cas, i si voleu llegir el post de la mare, el podeu consultar fent clic AQUÍ. 

Ja em direu que us sembla tot plegat. Amb amor, eh!

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -