BARCELONA



Un silenci remot es queixa del temps que està callat. Obert, profund i lent, el vent omple els espais buits pel desconcert. Una veu dormida, petita i trencadissa, porta ombra al carrer ple de gent apagada. Tot és turment, no hi ha l’hàbit del terror proper. Catarsi, cases buides, vida finita.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

TRES POEMES ERÒTICS

PARAULES I SO, DOS GENIS JUNTS

A10