18 d’agost 2017



Un silenci remot es queixa del temps que està callat. Obert, profund i lent, el vent omple els espais buits pel desconcert. Una veu dormida, petita i trencadissa, porta ombra al carrer ple de gent apagada. Tot és turment, no hi ha l’hàbit del terror proper. Catarsi, cases buides, vida finita.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -