EL PAS OMBRIU
Plena de vergonya i sorpresa, l’ombra es refugia als carrers.
Per por a morir i perseguida, l’ombra s’amaga als carrers. Al migdia, en l’angoixa
del sol d’agost, l’ombra s’abandona al plaer. I mor per l’esquena, com els
records d’amors passats, com els senyals del camí que deixem lluny i enrere.
Comentaris