D’UN VIATGE INCERT
Un ramat extraviat busca al pastor de la desgràcia. Migra al
fons del cel que busca aixopluc a la terra. Un riu efímer es creua pel davant,
esborrant el seu nom de la marca dels dies, fent pas ferm a la sequera.
Hi ha escenes de combat, la mà que tremola en la ferida i fatiga
als ulls. El ramat s’enfonsa a les arenes, ple d’imatges grises. Tot plegat és
transparent, un miratge, la mort de l’encant. El ramat mor als peus del pastor,
prop del cel i de la terra.
Comentaris