GOETHE I ROMA QUATRE ANYS DESPRÉS

-


L’any 2013, en el primer viatge que vaig fer a Roma per a presentar al Centro Cervantes el meu llibre “Aforo completo”, vaig tenir l’ocasió d’hostatjar-me a la casa on va néixer l’escriptor i científic Goethe. Em va tocar dormir a l’habitació on va dormir aquest personatge històric que va destacar per tantes vessants creatives. Entre elles, la d’artista plàstic i dibuixant. La casa, situada a Via Corso que és al centre mateix de Roma i té a les dues primeres plantes el Museu de Goethe, és plena d’aiguaforts dibuixats per ell a les acaballes del segle XVIII i principis del XIX. 

Veient amb calma les seves creacions, un dia que tot just el Museu era quasi buit, potser per l’hora en que hi vaig anar, a primera hora del matí, vaig anotar diversos textos i fer algunes fotos. Aquest aiguafort em va agradar especialment i aquell dia, vaig anotar aquest text que avui, quatre anys després, descobreixo. 

Goethe em va encantar. Roma em va enamorar. Hi he tornat altres vegades, és quasi bé una necessitat. Hi ha una Roma per a tot. També existeix la meva Roma. 

PASTORATGE

Nascut el dia, la lluna mor sobre el mar. Els estels repiquen a terra. El vent acompanya la fosca. 

Sota el pont, l’aigua marxa. Els arbres brollen. Els cossos es cansen. 

El corriol és lluny del poble. Els comiats ja són propers. El paisatge és en un ull. L’altre cerca de nou la nit.  

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

TRES POEMES ERÒTICS

-
Imatge
Els textos que comparteixo avui no formaran part del meu proper llibre que, com vaig anunciar, es dirà “Invasión de campo” i tindrà un caire molt més filosòfic i existencial que els altres. Ja he enllestit la primera de les quatre parts que hetitulat “Metafísica de la herida” i sóc en procés de creació de la segona que es diu/dirà “Metafísica del silencio”.  Però els tres poemes que tot seguit podreu llegir són ben diferents. Tenen pocs mesos, estan fets entre l’octubre i el desembre passat, i ara els he presentat a dues convocatòries de poesia eròtica que s’havien anunciat.  Diverses persones insistien darrerament en que em presentés a aquestes convocatòries, no únicament les de caire eròtic òbviament, i al final em vaig decidir. El primer, que es diu “Porta’m”, és per a un concurs. Els altres dos són per a un altre concurs. Espero que us agradin. Les fotos les podeu ampliar clicant sobre elles. PORTA’M Porta’m al sud dels teus malucs on la humitat envolta ...
Més informació

PARAULES I SO, DOS GENIS JUNTS

-
Imatge
La poesia i la música, arts que conviuen i s'alimenten, seran protagonistes a la primera jornada del festival Al3Mura des del primer dia. El Joan López Carrillo i el Gerard Marsal, mà a mà, ens oferiran un moment espectacular ple de sons i mots a Cal Massó de Reus. El Juan és un d’aquells poetes de pes, un home arrelat als seus hàbits i que destil·la humor i realisme, amor i sarcasme. El Gerard, amb el seu saxo o la flauta travessera, és capaç d’envoltar a l’espectador en una mena de bosc musical on quedes atrapat i vols seguir bategant.  L'entrada del concert del Gerard Marsal i la lectura de poesies del Juan López Carrillo és gratuïta, anoteu-vos la data a l'agenda i deixeu-vos endur per la creativitat dels dos genis. Dia 14 de juliol a Cal Massó de Reus, a les 20.30 hores. No hi falteu, després farem soparet de germanor allí mateix, a un preu molt assequible.
Més informació

A10

-
Imatge
Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest   blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs.  La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada.  Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vos...
Més informació