MIQUES

De cop i volta t’he vist i t’he mirat. Erets al meu costat, a sobre, a cada costat i en cada costura que em cus a aquest món. He pres nota del teu joc de colors, dels espais que t’omplen vista amunt, que m’ancoren a la terra per privar-me del desig d’alçar-me. 

M’has acostumat al senyal del frec del teu aire, als teus punts cardinals, racons on ciavogo mentre intento perseguir-te. Per això callo i miro, et veig i prego pel palpeig sense distàncies.

Foto: El cel, els nervis, ahir.