21 MOMENTS (15): EL CARTER I NERUDA



Quan el poeta Pablo Neruda va marxar de Xile cap a l’exili, va recórrer diversos països europeus. Diuen que l’estada més llarga la va fer a Itàlia i que va ser allí on es va amistançar amb un personatge que li va marcar part de la vida. Neruda havia llogat una casa en un petit poblet d’una petita illa i rebia allí la correspondència, molta per ser qui era i sobretot perquè molts xilens li enviaven cartes demanant-li que no defallís des de la llunyania de la seva pàtria. 

L’illa on va anar a parar Neruda era antagònicament intel·lectual, plena de gents humils i treballadores però amb pocs estudis, o cap. Don Pablo es va amistançar amb qui va tenir més a prop, el seu carter que cada dia li portava cartes i paquets. 

D’aquella història real en va néixer la pel·lícula que Michael Radford va estrenar l’any 1995 i que van protagonitzar Massimo Troisi (carter), Philippe Noiret (Neruda) i Maria Grazia Cucinotta (Beatrice). El film es va rodar íntegrament a l’illa de Procida i es va titular “Il postino”. Luis Enrique Bacalov va composar la banda sonora que va guanyar l’Oscar de Hollywood. 

Massimo Troisi, un dels millors actors que ha donat Itàlia el darrer segle, acaba el rodatge el 3 de juny de 1994 i en el precís moment de finalitzar comenta que se sent malament. Fa anys que pateix una afecció coronària, el prenen a Roma i mor al dia següent. Procida, i la seva gent que han viscut intensament la filmació tots aquells mesos i han pogut conèixer a fons als actors, ploren la seva mort i encara la recorden avui en dia. 

Il postino (el cartero y Neruda) és una d’aquelles obres que s’han de veure. La interpretació, el guió, la fotografia, el so i la banda sonora són deliciosament sorprenents. He escollit una escena especial, aquella on el poeta li ensenya al carter què són les metàfores. 

La foto, feta a Procida, és de l’any 2013. Sóc al costat del Gigi, un bon amic meu, taxista de l’illa, que va ser qui em va descobrir aquest petit paradís que visito menys del que voldria i que tan necessito. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

TRES POEMES ERÒTICS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA