GLORIA FUERTES, LO QUE PASA ES QUE TE QUIERO

Mentre estava enllestint aquest post que vull dedicar a la poeta Gloria Fuertes, coincidint amb el centenari del seu naixement, he pogut llegir autèntiques barbaritats de gent que opina sobre la seva obra de manera barroera i mal educada. Si els insults i aquest intent de descrèdit vinguessin de persones pocs doctes, tindria un cert passi. Però que veig que arriben de personal a qui es considera culte i intel·lectual, em molesta molt. 

Javier Marias, a qui considero un gran escriptor, no és ningú per dedicar-li certes frases de Gloria Fuertes titllant-la de poeta de baixa qualitat, per dir-ho finament. En aquest país el problema és que sempre s’ha tendit a mitificar a certes persones i a deixar que altres s’autodeïfiquin soles. 

S’ha considerat la gran diva de l’opera a Montserrat Cavallé i a un cantautor inigualable a Lluis Llach, dos que han viscut del momio de les subvencions tota la vida. S’ha fet el mateix amb els escriptors, com Pérez Reverte que està lluny de ser bo o amb Sánchez Dragó que només destaca per sortir tort de tots els locals per on entra. Sí, jo també he entrat en el joc de les desqualificacions, però el moment s’ho mereix. Ha estat un rampell momentani. Per altres l’atac és permanent. 

Es pot estar d’acord amb Gloria Fuertes o no. Però més enllà de la seva imatge infantil que molts recorden d’ella, fruit també de la gran part de la seva obra dedicada als més menuts, hi ha una molt bona poetessa. Gloria Fuertes va deixar un gran llegat literari que cal revisar ara i sempre. Comparteixo amb vosaltres un dels seus poemes i us convido a llegir la bruta polèmica encetada a les xarxes per Javier Marias i altres personatges.

La gente dice:
«Pobres tiene que haber siempre»
y se quedan tan anchos
tan estrechos de miras,
tan vacíos de espíritu,
tan llenos de comodidad.

Yo aseguro
con emoción
que en un próximo futuro
sólo habrá pobres de vocación.