MIGDIA, TARDA I NIT
Aquesta és una readaptació d’un text que havia d’entrar al
meu llibre “Invasió de camp” i al final es va quedar fora. Ara, aprofitant que
tinc tres paraules de partida complicades per a crear-ne un de nou, i que
aquest ja tenia la bogeria suficient inicial, queda així:
El coixí de la tarda s’aplana i encarcara a sobre els
carrers graellats, estrets i curts, del port. Dos homes grassos prenen la canya
de rigor. Sobre ells, els pisos alts, humits i foscos, rebutgen el sol vermell
i groc a franges. Les finestres fan reflex a la piscina dels veïns del davant.
Prop de l’aigua, sobre les teules, gats pillastrets
provoquen un cadell amb morral mentre la mà d’un nen agafa un gatet ferit que
no ho desitja. La roba plora i penja des dels balcons amb barana. Allí, un
canari canta engabiat i les dones fan feina, bevent un gintònic, per no ser
vistes.
La fatiga dels cossos a l’agost es nota a les escales, als
porticons, al costat de les coses que reben passos lents i cops de mà
ensinistrats quan els braços volen lliures i mai topen entre ells. Sort de la
memòria, sempre ensinistrada, que portarà seny amb l’aire del vespre on tot
dormirà.
...
La foto és una obra d'art de l'il·lustrador Pascal Campion.
Comentaris