DIARI DE RITME I PAUSA (3): SARTRE AMB CROISSANT I AROMES MATINALS

Una atapeïda i completa biblioteca es rendeix als meus peus en el passadís que em guia a la cambra. A banda i banda, Proust i Maupassant se m’ofereixen amablement. Duras i Camus van del bracet si els vull prendre. Montaigne prefereix venir sol, com el sempre esquerp Sartre a qui, finalment, trio per fullejar. 

Un sopar breu i una nit silenciosa em permeten llegir abans de l’esmorzar: cafè amb llet fresca i croissants acabats de nàixer del forn, daurats i cruixents, amb aquell sabor d’antuvi que mig món ha perdut i l’altre mig no coneix. El miratge i el temps són, tal volta, enèmics de la mà de l’home. 

Ja al patí, reneixo amb els aromes de les flors que fan festival matinal. Aquests aromes em transporten. Noto... la proximitat d’una tempesta, el després, l’abandó, aire humit, la bellesa, harmonia de les ones, una barca ensorrada, el cel rosa, la memòria d’infant, el mar baix, la sorra, els peus... la creença en els colors del l’horitzó i els jocs amables del món. 

Où allez-vous rester? Avec quel élément ?