ÉS AIXÍ QUE AGONITZA L’ESTIU
Espero amb ganes (ànsia) la tardor i l’inici fred dels dies. Rescato una foto vella (recentment vella). Escric:
I així se’n va la vida esplendent d’arbres de tardor i el festival
de colors que pinten, fulla a fulla, la promesa de noves primaveres. Marxa el
cel escumat en rojos i daurats, esbossant turquesa, blau i lapislàtzuli.
El moment és grat, l’ésser ple d’errades, la vida una esllavissada
sense ocàs i molta llum. Tot és èxtasi en mi, en tu, en l’home.
...
Necessitava aquest tema del meu admiradíssim Serge
Gainsbourg, interpretat ara per l’Evelyne Brochu, per acompanyar el text. Quina
exquisidesa...
Comentaris