AGRICULTURA MENTAL

Canvio abraçades per un tren que no surti. Canvio una estació per deu hores amb tu. Regalo deu anys que pesen a qui els tingui repetits. Dono un sac de records a qui hagi oblidat els seus i me'n doni un de nou i buit. Faig un préstec de paraules reposades en un llibre amb ales que viatja per sobre els nostres caps.  Netejo el seu núvol lluent a qui remolqui el meu des de l'arbre on ara nia per dur-lo a l'horitzó sempre llunyà. Amago sota la meva catifa les pors que omplen de dubtes l'ànima i els dies. Ofereixo, avui que estic d'oferta, els ulls per parlar, les oïdes per entendre i els llavis per besar. Arrenco el vol amb qui vulgui fer el viatge sempre desitjat. Oda a lo intacto (Lode all'inviolato) Habíamos atravesado las tormentas. Y cuantas pruebas antiguas y duras con una ayuda clara de una caricia invisible para un protector. Digna es la vida de aquel que está despierto, aun más de la de aquel que es sabio. Y con su alegría todo se vuelve a uni...

I va dir-me: Tinc fred, un fred interior que em persegueix i no para. No vaig saber què respondre però ara escric això: Fa fred. Fa fred als carrers i dins meu. Un fred que recorre l'ànima i que em priva del somriure per por a l'esglai, que em manté inert el rostre emblanquinat pel pas dels últims temps  i els ulls a mitja distància perduts en la memòria, que em segella les oïdes i no permet escoltar més ni a ningú. Fa fred i aquest fred em deixa inquieta, immòbil. Ja no puc llevar els braços per abraçar o cridar l'atenció del primer que passi amb qui poder parlar, no puc obrir les mans per tocar ni acaronar, per fregar-me el rostre o eixugar-me les parpelles. Tinc les cames ancorades sobre els peus i els peus arrelats a la terra com un arbre que vol canvi de bosc i té la condemna del mateix paisatge per sempre.  Tinc el cor glaçat i ple de cicatrius que el marceixen i debiliten sense aturar-lo, alleugerint el seu compàs. Ple de breus impactes, trossets de c...

Si, buon giorno principessa. Bon dia guarnit de petits instants intensos, d'espais en calma, de racons i espais compartits, de la descoberta amb maduresa, del silenci necessari, de felicitat, del control de les emocions. Si, buon giorno principessa!

Un cafè a la terrassa prop del mar i el vent bufant-nos el clatell mentre conversem, compartim, recordem, ens acompanyem i renovem. Somriures i rialles, el plaer de saber-nos a prop. Més somriures i més rialles. Tots nous.  Passos compassats pel passeig i el silenci que reté paraules i preguntes tot donant el toc necessari d'intimitat i la pausa. Un viatge a dues rodes pels carrers plens de memòria i les cases rejovenides per evitar el pas dels anys.  Un nou espai i la descoberta del coneixement que ens fa créixer plegats i no ens atura, ara no. Si rius et faig una foto. Clic! tan maca com sempre. No, perdona, encara més!. Que el temps no perdona i regala delicadesa als teus gestos i bellesa a la teva ànima. Clic! Una altra foto. Aquesta és la nostra. I un cavaller cavalcant per les parets i pujant pels calaixos que espera impacient a conéixer nous mons . 

I no és broma. Ho comenta l’amic Jesús Tibau al seu bloc . Aquest proper dissabte dia 31 es farà la tercera jornada de Bookcrossing massiu a la capital de l’Ebre. Durant el dia s’alliberaran uns 150 llibres pels carrers de Tortosa i la gent els podrà sortir a buscar i agafar-los. Serà bo que els qui pugueu capturar algun llibre n’allibereu dels vostres i així la caça durarà més i serà per a tots.  No cal dir que és una molt bona iniciativa. Els llibres són com les persones, necessiten llibertat i ser estimats en la justa mesura. S'han de mirar amb els ulls i entendre amb el cap i el cor. I si fas tot això de ben segur que ell et regala bons moments i tu li dediques un lloc especial.  Si per un casual algú de vosaltres aconsegueix caçar-ne de més o dos d’iguals ja sap on tenen un bon espai garantit.  Que no passi mai com a la imatge que acompanya aquest escrit que pertany a una biblioteca russa completament abandonada i on els llibres són fruit de l’oblit i...

Tot parlant ahir de la gent gran, i el contacte que la gent més jove tenim amb ells, em va venir al cap la visita que varem fer fa pocs mesos, amb l’Ángel Juárez, a una residencia de la tercera edat de la ciutat de Tarragona per llegir poesies als avis i avies. Va ser un d’aquells moments en que un se’n adona de la necessitat que tenim totes les generacions de comunicar-nos per intercanviar experiències, escoltar, aprendre i créixer. Passa poc sovint però és un dels moments més tendres que es poden viure. Parlo del fet de veure, a les cares de les persones d’avançada edat, la llum i el somriure quan se’ls posa davant una persona que no els coneix per a fer-los companyia.  De fet això de fer companyia queda molt lleig perquè dóna la sensació que siguis tu sol qui fa companyia i realment és una companyia mútua. A mi, digueu-me rar, m’omple molt sentir-me acompanyat mentre sé que acompanyo. Necessito aprendre constantment del meu entorn més immediat i saber que els altres ...

Feia temps que no gaudia d’un parell d’hores per a dedicar-me a un dels meus principals ocis, llegir. I avui ha arribat el moment i he gaudit com un nen amb sabates noves tot i que, en aquest cas, la lectura no era nova per a mi. He estat rellegint un dels meus autors predilectes, Gibran Khalil Gibran.  Tot redescobrint la seva obra “El rodamón” m’han vingut al cap dos textos del seu llibre bessó que es diu “El foll”. Ha estat un plaer apassionant recordar les seves sàvies paraules que comparteixo tot seguit amb vosaltres. Els de Gibran aporten molta saviesa i són, per cert, llibres molt viatgers o sigui que tenen una importància especial que a mi m'agrada destacar. Tot seguit un text del foll i un del rodamón.   Del llibre EL FOLL ROSTRES He vist un rostre, i a través de la seva resplendor podia veure que no era més que una sola expressió, com fet amb un motlle.  He vist un rostre, i a través de la seva resplendor podia mirar la lletjor de sota, i un ...

El passat divendres va fer 67 anys l'amic Franco Battiato. Jo el vaig descobrir fa 26 anys, el 1986, i l'he anat seguint, sovint de ben a prop, i fins ara. En aquest vídeo, gravat a Segesta, un dels millors concerts que el sicilià ha fet mai, s'acompanya del filòsof (i actualment el seu millor amic) Manlio Sgalambro. I aquest tema... quina delícia i quin missatge! Quanta bellesa! Espero que us agradi. Us l'he traduït. Per a mi, té una significació molt especial. Et convido al viatge (lletra traduïda) Et convido al viatge, en aquell espai que tan t'agrada. El sol tímid dels seus cels ennuvolats té per al meu esperit l'encant dels teus ulls quan brillen atenuats. Allí tot és ordre i bellesa, calma i plaer. El món s'adorm en una tèbia llum de jacints i d'or.  Dormen amb peresa els vaixells rodamóns arribats de totes parts per satisfer els teus desitjos.   (i el final en francès ) : Als matins escolto els sons del jardí, la llengua dels perfu...

Ahir al vespre vaig tenir temps de fer una entrevista en silenci. És un mètode periodístic que aplico poc sovint però que dóna bons resultats i sempre garanteix diversió. Per aconseguir-ho has d'estar en un establiment on et toca fer cua i escoltar, sense voler però tafanejant al mateix temps, la persona que tens davant comprant mentre tu esperes. Les farmàcies i les caixes dels supermercats són els racons ideals per aconseguir aquest material. En aquest cas vaig fer l'entrevista a l'establiment de dispenses mèdiques d'un barri tarragoní. Set de la tarda i un servidor esperant que la senyora del davant comprés una medicina. El propietari, un home proper a la jubilació que n'està fart de vendre aspirines, laxants i pomades optant per atendre la clientela amb certa mala llet, se l'escoltava amb atenció. Si no hagués estat un home que ajuda a curar malalties segur que hagués optat per tot el contrari per evitar la xerrada. El mètode "Apa! fot-li qu...

SOBRE L'ALDEA GALA I LA VAGA GENERAL A alguns els queda el regust amarg al veure els resultats de les eleccions andaluses i, en menor mesura, les asturianes. Al nord no queda clar qui acabarà governant però el ressò mediàtic s’ha centrat al sud, epicentre electoral de tot el país que es pensava que el PP arrasaria i el PSOE seria humiliat. I no ha estat així. Victoria popular per la mínima i tot obert a un pacte d’esquerres que donaria quatre anys més les regnes als socialistes. Andalusia, que d’ençà de les eleccions generals havia esdevingut l’aldea gala que els romans mai podien conquerir per la presencia d’Astèrix i Obèlix, aguanta el cop amb aquests dos personatges ara anomenats Griñan i Rubalcaba.  Tot obert, passin i facin joc senyores i senyors. Per quin pacte aposteu? Més govern dels de sempre o nou govern en minoria dels d’ara amb un candidat que també és de sempre? Difícil situació es planteja en unes terres on ni els escàndols de les darreres setmanes han ca...

Hi ha imatges que em persegueixen, que les guardo i tornen a sortir, que saben que les necessito o que volen que les remiri un cop més. Avui que tinc un dia certament estrany, d'aquells que més val tancar els ullets i preparar-se per reinventar el nou jorn que vindrà, he tornat a trobar-me amb aquesta foto que vaig retallar el 1991 d'un diari, crec que era El Periodico de Catalunya, i que pertany als inicis de la crisi econòmica de Russia d'aquells anys. Sempre m'he preguntat qui era aquesta dona gran que intentava canviar un jersei vell per un peix a les parades improvisades de la Plaça Roja. No sé quants dies de gana va aguantar, què se'n va fer d'ella. Mireu-vos bé aquesta pobre dona. Fixeu-vos en la seva cara molt atentament. Observeu el seu gest de pietat i el seu dit alçat ple de clemència. Un sol peix per omplir l'estomac un àpat, dos com a molt, a canvi d'un jersei que la guariria del fred molts mesos. D'això se'n diu un carpe...

El Miquel Abras, una de les grans veus catalanes actuals, com la del XavisS, té nou disc. Els dos tenen un vincle en comú, la seva veu trencada propera als grans italians. Bé, també tenen en comú una cançó que canten plegats al disc del XavisS "Gira el món" en el què he tingut el plaer de fer-ne les lletres. La meva enhorabona al Miquel. Aquest és el senzill de llançament del seu nou disc i el tema que li dóna nom a tot el treball "Equilibris impossibles". No és el primer treball del Miquel amb qui crec que podríem tornar a col·laborar en un futur quan el XavisS tregui nou disc. Aquesta que us deixo ara és de les seves cançons més bones. I ja posats a demanar col·laboracions en el futur disc del XavisS proposo al Mazoni perquè considero que és un altre gran valor actual de la música catalana. Ell, el Mazoni, té joies com aquesta:

La taula plena de llibres disposats a viatjar d'una casa a l'altre, conscients de la bona lectura que rebran, ansiosos de ser tendrament devorats. Plats nets acabats de rentar després d'un dinar, senzill, exquisit i amb complicitats. Cigarretes apagades al cendrer i dues companyes seves cremant plàcidament als llavis dels dos que parlen, es busquen les mirades, intercanvien tímidament carícies a les mans resseguint-les amb els dits i es senten diferents, atesos i plens. Una pel·lícula i un concert de reserva en una bossa adormida contra la paret del menjador, un disc pendent de ser escoltat per girar pel món, telèfons dispersats a tots els racons i l'esperança que no sonin, un nen corrent amunt i avall de la casa preparat per jugar a tot. La sinceritat esdevinguda, les pors reconegudes i lògiques, el contacte sense tàctica ni estratègia, la innocència de ser-hi sense pretensions ni objectius previs. El retorn ple de presses per no accelerar res, per dosifica...

Les Enfoires és un projecte creat fa molts anys per un ampli grup de cantants francesos. Liderats pel gran humorista Coluche, van inventar el projecte Les Restos di Coeur traduït en una cadena de restaurants on es dóna de menjar a la gent sense recursos. Generada la criatura, Les Enfoires es dedicaven, i encara ho fan, a fer concerts per tota França per a recollir diners a més de gestionar els restaurants. El destí es va endur en un accident de cotxe al Coluche però el projecte es va mantenir i aquesta associació musical de cantants es va mantenir. Entre els duets que formen sobre l'escenari, o trios i grups de més cantants, sempre hi ha el final del   concert amb l'himne creat al seu dia i on sempre hi ha, de fons a mena de record, la foto del Coluche. Entre els creadors del projecte, a part de l'humorista, i són també els Frederick Goldman Jones, grup del qual en parlaré un altre dia però del qual recordo que el meu germà Carles en va comprar un CD d'un concer...

Mentre dorms, abans de tornar a rebre el teu somriure, de cercar un cop més la teva emocionalitat, de celebrar un dia més la maduresa cercada, de mirar cap enrere i de veure més fantasmes del teu passat. Mentre passa tot això, tinc el desig que vinguis a trobar un nou esperit renovat, un nou amic, un nou home. Un nou viatge, tan proper com llunyà, un nou camí tan cert com invisible, tan ahir com ara però amb un ara nou. Mentre dorms, vaig arribant. Pel record queda el vídeo...

Del meu llibr e ESPERANDO LA AUSENCIA, editat per Edicions La Banya el 2010 i actualment esgotat. TEMPORAL Tras la tormenta viciada del abandono llegó el aire puro, el instante más dulce, el café sin prisas con aromas de parajes desconocidos y las ansias de conocer de nuevo lo ya conocido para buscar el otro lado. Tras la tormenta de un adiós, la calma de un beso nuevo por llegar, sin prisas, como el café, puro como el aire, dulce como el instante. CON UNA CONDICIÓN Te presto una edad. Pero no la desperdicies ni me envejezcas. AUSENCIA PRESENCIA Estar ausente en la presencia, estimar los silencios, amar las pausas, entender la harmonía con su dulce fragilidad, armar estratégicamente el aire más cercano para disiparlo a golpes suaves a nuestro alrededor. Amar a una distancia tan cercana que el tacto de los dedos con el roce de la piel se convierta en esa espera ausente de presencia, cómplice de la propia presencia deseada.  Es, sencillamente, amor. ...

Remenant música per casa he retrobat joies que feia temps que no escoltava. Fa uns anys vaig vendre part de la meva col·lecció musical desfent-me de tots aquells compactes que no escoltava mai. El comprador, un dels habituals a la Fira del Disc del Col·leccionista, va al·lucinar en veure'm arribar ple de caixes tomàquets, aquelles de plàstic blau de sempre, plenes de música. I varem fer un preu pels més de mil cd's que li vaig dur. Amb la seva venda ell va guanyar més diners i jo més espai per a renovar la discoteca.  Ja ho torno a tenir tot ple i sort que guardo part de la música en discs durs per evitar tornar a omplir prestatgeries, que ja en tinc unes quantes de plenes, al menjador de casa. Però torno a allò que importa que són les troballes fetes. Feia mesos que buscava la crisis cantada pels Supertramp i pensava que havien marxat a París, que no sabia on paraven els milions de petons que Cohen amaga a molta profunditat o que donava per perdut el país petit del Llu...

La noia del pont és una de les meves pel·lícules Top Ten . La dirigeix el gran Patrice Leconte, director d'altres joies com "El marit de la perruquera" i mostra de nou la vessant humana que sovint no es toca al cinema, la dels sentiments que tenim realment les persones.  La sensació de sentir-se sol i la necessitat de canvis que creiem que mai arribaran en són dos exemples. Pensem que tot ens va en contra i que som nosaltres qui fem canviar sempre el nostre entorn quan sovint és ell qui ens dóna forma i configura malgrat no ho faci com desitjaríem.  La noia del pont ( Le fille sur le pont en versió original) feia temps que no la mirava però ahir vaig recordar que una de les dues principals escenes, sota el meu parer, eren al Youtube. Havia de recuperar-la i la vaig trobar. Era important fer-ho perquè sé que hi pot haver algú que es senti identificat en el diàleg i que trobarà a la darrera frase de la escena moltes respostes. Les pors es poden dissimular i...

El Cintio Vitier (a la foto) era un poeta cubà, mort el 2009, que sempre m'ha agradat molt. És senzill escrivint i és en aquesta senzillesa on es veu la maduresa intel·lectual d'aquest mestre. Les paraules lligades, entenguis la poesia, ha d'arribar al poble de manera planera i directa.  De tots els seus poemes n'hi ha un que m'agrada especialment perquè m'imagino el paisatge que proposa i em fa riure. I sobretot el final on deixa clar que aquesta cua de gent, animals i altres herbes que ens proposa hi acaba tenint protagonisme el propi lector. Espero que us agradi. Cola Detrás de él va un niño que lleva un suéter rojo que va detrás de un viejo que tiene un sombrerito, detrás de una señora con una saya azul, que va detrás de un perro que va detrás de un coro de marineros rusos, detrás de una muchacha públicamente hermosa, que va detrás de un ciego detrás de su bastón, que va detrás de un día color de cornetín, que va detrás de un c...

En un pueblo junto al mar, poseer una casa y poca hacienda,   y memoria ninguna. No leer ,   no sufrir, no escribir , no pagar cuentas, y vivir como un noble arruinado   entre las ruinas de mi   inteligencia . Les paraules de Gil de Biedma provoquen la meva fugida. Marxo de nou cap a l'illa, nedant, cap a l'illa veïna.  No em queden bales per disparar. Ni ganes de tornar a la trinxera. Ja no hi ha queviures al magatzem. Fa fred i vull caliu, un canvi a la calma i no soroll. Marxo de nou a l'illa, nu de pensaments i ple de paraules que m'alimentaran els propers dies. Cada cop hi ha més distància entre els dos fragments de terra que separen l'ara i el demà. Massa aigua, masses braçades.  Porto el pes a l'espatlla dels petons perduts pel camí, el de les abraçades guardades, les carícies mai donades, els aniversaris perduts i molts papers. Retalls de la memòria cosits en aquest tapís de la felicitat que tenia una crosta ben dura i que ara s'esfilagar...

Ara que s'apropa el bon temps, quan hagi deixat de ploure quedi clar, la Setmana Santa s'escorrerà veloç i tindrem l'estiu a la cantonada. I vindrà la festa major de Tarragona, la meva estimada Santa Tecla, que enguany tindrà com a pregonera una bona amiga, la cantant algueresa Franca Masu. A ella la vaig conèixer en un concert de Tarragona gràcies al meu amic Anton que ja era un seguidor constant d'ella. La varem anomenar La Perla de l'Alguer i més tard la varem conèixer, i escoltar cantant, a Sardenya. Li varem dur unes fotos que li havíem fet a Tarragona i tot havent sopat va arribar aquest regal anomenat concert en un espai petit de la ciutat d'aquesta illa italiana on encara es parla el català. Que enguany vingui a fer el pregó és molt important perquè és una convidada de primera, atès que l'Alguer i Tarragona són ciutats agermanades i que enguany es compleix el quarantè aniversari de l'agermanament, i sobretot perquè retrobar-se amb ella...

Costa trobar bons anuncis televisius, dels que t'impacten i fan que els ulls se't clavin a la pantalla de la televisió. D'aquest en tinc molt bon record. És de la companyia aèria Air France i té com a element principal la senzillesa. Sense paraules i amb l'elegància del moviment es poden fer meravelles. Es demostra en un sol minut que dura aquest espot.  El lema final ho diu tot: Hacemos del cielo el mejor lugar de la tierra . El disseny de l'anunci el va fer una companyia francesa tot i que el lema neix aquí i la idea bàsica de les imatges també. Després els francesos ens critiquen i ens diuen que no tenim bones idees o que tot ho fem amb trampes. Ja les fan aquestes coses. Però son bona gent.  Un altre exemple del treball fet a casa. L'anunci de Galicia per la campanya turística del 2010. Amb el lema, tan senzill, de "Galicia, siéntela" . Poques paraules per un anunci on no és ven altra cosa que no siguin sentiments que nota el cos i la ...

Em comenten que el projecte que impulsa la Fundació AGAH del Pakistan per a construir un Hospital Clínic i Àrea Bàsica de Salut a la comarca de Haria, una de les més afectades per les pluges torrencials del 2010 que van deixar mig país inundat, milers de morts i milions de persones sense casa ni aliments, comença a avançar. Ja us vaig comentar que el Grup de Comunicació Avanti participa activament en aquest projecte en l'àmbit de la seva difusió.  Com a gerent de l'empresa vaig signar fa pocs mesos un conveni amb la Fundació AGAH per oferir gratuïtament tots els serveis de premsa i comunicació, organització d'esdeveniments i campanyes de recollida de fons i altres tasques amb l'objectiu d'aconseguir l'objectiu. No hem de permetre, com passa sovint, que es parli de les desgràcies uns quants dies i quedin en l'oblit col·lectiu més tard. Aquestes persones no s'ho mereixen.   Amb els equipaments sanitaris que es volen construir es donarà cob...

Aquesta nit que acabo de guardar entre els llençols per despertar el matí he tingut un somni estrany. M'ha vingut al cap un fragment de la pel·lícula "El cartero y Pablo Neruda", una de les cinc millor que he vist fins ara, on el carter i el poeta (aquesta va ser una història real) parlen a la platja. S'uneixen la innocència d'una persona senzilla disposada a nodrir-se de noves paraules i aprenentatges amb un personatge que en aquella època ja tenia fama mundial i tenia com a principal virtut, abans de l'art a les seves mans traduït en les seves obres, la seva senzillesa. És una escena on Neruda descobreix al Mario, el carter, les metàfores. Neix en aquest punt una veritable amistat entre ambdós que es va mantenir per sempre. El poeta xilè, exiliat a Itàlia per motius polítics, va tornar al seu país. El Mario va quedar-se en aquella petita illa però era molt més ric que quan el mestre havia trepitjat aquell tros de terra, encara molt tribal, per ins...