Header Ads

ENS VEIEM LUCIO

Ha mort Lucio Dalla. Se’n va un dels genis de la música italiana. Moria ahir a la nit d’un infart a Suïssa tot just després de finalitzar un dels concerts de la seva gira per Europa. Diumenge hagués complert 69 anys. Ha marxat fent allò que més li agradava i que era motiu de la seva existència: cantar i fer feliç al seu públic.

Dalla era tot un mestre creatiu. Havia començat la seva carrera tocant el clarinet fins que un dia el va descobrir el Gino Paoli i el va convèncer perquè deixés el grup i iniciés la carrera en solitari. El gran Gino no s’equivocava i els èxits no van tardar en arribar per posar a Lucio Dalla al lloc que es mereixia.

Els entesos diuen que va aconseguir posar d’acord al públic i a la crítica com només ho havia aconseguit un altre dels grans com Franco Battiato. Poeta, compositor, músic, lletrista, escriptor i mil coses més. Així era Lucio Dalla i així el recorden avui al seu país, Itàlia, que està de dol. Tothom plora la seva desaparició. Des dels seus amics i companys cantants fins el propi president de la República, Giorgio Napolitano. També tots aquells que han cantat les seves cançons: Biagio Antonacci, Zuchero Fornaciari, Luca Carboni, Vasco Rossi, Ligabue o el mític Francesco de Gregori amb qui comparteix el vídeo que acompanya el post.

Jo el vaig descobrir l’any 1989 quan vaig punxar a la ràdio el seu single “attenti al lupo”. Ja havia assolit la fama mundial amb la cançó “Caruso” que va regalar a Luciano Pavarotti i que cantava també ell amb la peculiar veu que el feia encara més especial. A casa tinc quasi tots els seus discos que escolto molt sovint. Em captiva, emociona, convenç, enamora...

I de la mateixa manera que fins ara ha estat a la meva vida hi continuarà. Ja és curiós en que una ocasió vaig estar a punt de conèixer-lo en persona. No era el moment. Ens va seguir distanciant la geografia però, com l’arbre que arrela a la terra i mira al cel, sempre varem estar lligats jo amb les seves notes i ell amb la meva necessitat d’escoltar-lo que el portava a seguir creant. Ens veiem Lucio! Ciao caro!


3 comentaris

cantireta ha dit...

Feia una música que posava lletra al silenci, i somriures al cor. Gràcies, Óscar!

Oscar Ramírez ha dit...

Cantireta, de tot cor, has fet un comentari mai més tan ben encertat. Penso el mateix i em falten paraules. OK a tot.
Per cert, quan veniu a Tarragona?
Seré un bon ambaixador. Ja ho saps.

Oscar Ramírez ha dit...

Fa uns anys, a casa de Franco Battiato, haguès pogut estar amb molts d'ells però, per mil temes, no va ser així. Per sort encara conservo un molt bon rotllo amb Battiato.

Amb la tecnologia de Blogger.