GRÀCIES, UN MILIÓ DE GRÀCIES

Sempre és complicat presentar un llibre. Quedar-te nu tot escoltant com es llegeix la teva creació i, posteriorment, llegir-la als assistents és un exercici difícil. Però no és el cas d'ahir divendres en la presentació a la Cafeteria El Pla de Tarragona. Passa en poques ocasions, ben contades, que aixequis el cap i vegis, només o únicament, cares conegudes.
Mare de Déu! Quin plaer!. Quina calma i pau poder fer aquests actes amb molta gent i amb gent amb qui tens vincles des de fa anys. Quin plaer veure i viure la teatralització del Miquel Villalba, la proximitat amistosa de l'Ana Santos, l'amistat en paraules dites de l'Ángel Juárez i la sinceritat de l'Alejandro Pérez Machado. Òbviament he de destacar la presentació prèvia i posterior del Manolo Rivera, amic i editor, pel fet de ser un savi a qui li falta només ser vell
Diu l'Alejandro que en aquesta vida té un objectiu que és ser un vell savi i que ha aconseguit un cinquanta per cent perquè ja és vell. Doncs el Manolo té l'altra meitat perquè no és vell però és molt savi. No em vull deixar al Mario Santos. És un home curiós, poc parlador, interessant. Quan veus un personatge com ell i ets periodista ets sents encara més atret per saber-ne més coses. Parlant en termes literaris no en tens prou amb cinc hores per parlar amb el Mario.
Com no em vull deixar a ningú per esmentar dic únicament que gràcies a tots i totes per ser-hi quan toca i mostrar la vostra amistat. Amics de Cambrils, de Reus , de Tarragona i altres indrets. Va costar ben poc omplir una cafeteria com la del Pla de la Seu de persones que, sumades a retalls, fan una foto única.
Hi sumo a més a una persona especial per a mi. Com deia el Manolo sóc un sentimental. I què? Gràcies "N" per venir, per tornar, per aportar-me de nous uns sentiments que fa anys que no vivia i que no vivia abans d'aquests anys.  El temps passa factura però aquesta es paga amb plaer.
Acabo deixant-me pel final allò millor. Pitu, Maribel, Iratxe i Sergi: mil gràcies per les facilitats, per la proximitat, la complicitat, la proximitat i sobretot, sobretot, per la vostra amistat. Mil petons, mil o un milió.
Nota: Si entreu al meu Facebook hi ha més fotos.

Entrevista al Diari de Tarragona - ENLLAÇ 
Notícia al Tot Tarragona - ENLLAÇ 
Notícia al Reus Digital - ENLLAÇ
Sobre al llibre a la RIET - ENLLAÇ 
 

Comentaris

cantireta ha dit…
M'alegro de que hagi estat sensacional.
Oscar Ramírez ha dit…
Moltes gràcies.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS