INVASIONE DI CAMPO (INVASIÓ DE CAMP)
En un pueblo junto al mar, poseer una casa y poca hacienda, y
memoria ninguna. No leer, no
sufrir, no escribir,
no pagar cuentas, y vivir como un noble arruinado entre las
ruinas de mi inteligencia. Les paraules de Gil de Biedma provoquen la meva fugida. Marxo de nou cap a
l'illa, nedant, cap a l'illa veïna.
No em queden bales per disparar. Ni ganes de tornar a la trinxera. Ja no hi
ha queviures al magatzem. Fa fred i vull caliu, un canvi a la calma i no
soroll. Marxo de nou a l'illa, nu de pensaments i ple de paraules que
m'alimentaran els propers dies. Cada cop hi ha més distància entre els dos
fragments de terra que separen l'ara i el demà. Massa aigua, masses braçades.
Porto el pes a l'espatlla dels petons perduts pel camí, el de les abraçades
guardades, les carícies mai donades, els aniversaris perduts i molts papers.
Retalls de la memòria cosits en aquest tapís de la felicitat que tenia una
crosta ben dura i que ara s'esfilagarsa mentre nedo paorós cap a la terra.
Els records em segueixen però no em guien a enlloc. Són dues boies lligades
als turmells que compliquen encara més el petit viatge que esdevé intens i
inacabable. Invasió de camp al mig de l'aigua i jo, proper a la deriva.
Si, vull poca cosa i el pas dels dies amb un toc suau que em cobreixin de
blanc els cabells i regalin al rostre els senyals del pas del temps. Envellir
amb noves sensacions sentides abans que ara no duen marca de caducitat i poden
ser consumides sense por. Necessito treure el marc a les fotos engroguides del
passat que han estat sempre vives en les distancies, a les cartes mai lliurades
plenes de paraules que han de volar cap al seu destí, a les mirades retingudes
a cop de parpellejos esperant que algú les passi a recollir.
Invasió de camp i jo, jo sol, envoltat de les runes d'una intel·ligència
malbaratada i rovellada per la sensació de veure el temps que se m'esmicola a
les mans i marxa amb un lleuger cop d'aire que em frega el front i la cara. Cosiré
al pas dels jorns amb la paciència d'un nen que juga a créixer descobrint-ho
tot per primer cop. El passat serà esborrany i el present un llibre en blanc desitjós
de ser inundat de lletres i tinta.
Marxo cap a l'illa i deixo enrere la batalla. Ha començat la invasió de
camp i segueixo a la deriva.
Comentaris