21 de març 2012

En un pueblo junto al mar, poseer una casa y poca hacienda,   y memoria ninguna. No leer,   no sufrir, no escribir, no pagar cuentas, y vivir como un noble arruinado   entre las ruinas de mi  inteligencia. Les paraules de Gil de Biedma provoquen la meva fugida. Marxo de nou cap a l'illa, nedant, cap a l'illa veïna. 

No em queden bales per disparar. Ni ganes de tornar a la trinxera. Ja no hi ha queviures al magatzem. Fa fred i vull caliu, un canvi a la calma i no soroll. Marxo de nou a l'illa, nu de pensaments i ple de paraules que m'alimentaran els propers dies. Cada cop hi ha més distància entre els dos fragments de terra que separen l'ara i el demà. Massa aigua, masses braçades. 

Porto el pes a l'espatlla dels petons perduts pel camí, el de les abraçades guardades, les carícies mai donades, els aniversaris perduts i molts papers. Retalls de la memòria cosits en aquest tapís de la felicitat que tenia una crosta ben dura i que ara s'esfilagarsa mentre nedo paorós cap a la terra. 

Els records em segueixen però no em guien a enlloc. Són dues boies lligades als turmells que compliquen encara més el petit viatge que esdevé intens i inacabable. Invasió de camp al mig de l'aigua i jo, proper a la deriva.  

Si, vull poca cosa i el pas dels dies amb un toc suau que em cobreixin de blanc els cabells i regalin al rostre els senyals del pas del temps. Envellir amb noves sensacions sentides abans que ara no duen marca de caducitat i poden ser consumides sense por. Necessito treure el marc a les fotos engroguides del passat que han estat sempre vives en les distancies, a les cartes mai lliurades plenes de paraules que han de volar cap al seu destí, a les mirades retingudes a cop de parpellejos esperant que algú les passi a recollir.

Invasió de camp i jo, jo sol, envoltat de les runes d'una intel·ligència malbaratada i rovellada per la sensació de veure el temps que se m'esmicola a les mans i marxa amb un lleuger cop d'aire que em frega el front i la cara. Cosiré al pas dels jorns amb la paciència d'un nen que juga a créixer descobrint-ho tot per primer cop. El passat serà esborrany i el present un llibre en blanc desitjós de ser inundat de lletres i tinta. 

Marxo cap a l'illa i deixo enrere la batalla. Ha començat la invasió de camp i segueixo a la deriva. 

2 Responses so far.

  1. Anònim says:

    Problemes d'enorme aquí. Estic molt satisfet amb companys del seu article. Moltes gràcies i cap endavant per tocar. Serà tan amable de enviar-me un correu?

  2. A quin correu li envio el correu? No en surt cap.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -