ENTREVISTA EN SILENCI


Ahir al vespre vaig tenir temps de fer una entrevista en silenci. És un mètode periodístic que aplico poc sovint però que dóna bons resultats i sempre garanteix diversió. Per aconseguir-ho has d'estar en un establiment on et toca fer cua i escoltar, sense voler però tafanejant al mateix temps, la persona que tens davant comprant mentre tu esperes.

Les farmàcies i les caixes dels supermercats són els racons ideals per aconseguir aquest material. En aquest cas vaig fer l'entrevista a l'establiment de dispenses mèdiques d'un barri tarragoní. Set de la tarda i un servidor esperant que la senyora del davant comprés una medicina. El propietari, un home proper a la jubilació que n'està fart de vendre aspirines, laxants i pomades optant per atendre la clientela amb certa mala llet, se l'escoltava amb atenció. Si no hagués estat un home que ajuda a curar malalties segur que hagués optat per tot el contrari per evitar la xerrada.

El mètode "Apa! fot-li que no ha estat res" consisteix en escoltar al comprador que explica la seva vida. Saps des d'un principi que hi explicarà tot amb pèls i senyals i només cal que facis preguntes mentalment entre pausa i pausa perquè, com parlen sols i ningú els pregunta res, segueixen amb el rotllo. Per tant, us detallo la conversa amb la clienta de la farmàcia.

En negre hi ha la seva conversa i en lletra blava les meves preguntes en silenci.

Bona tarda. Vinc a buscar aquesta pomada que és pel meu gendre. (mostra la recepta)
I perquè la vol ? (primera pregunta meva)
És que lli han sortit uns granets a la bufeta
I fa molt que els té els granets
Ja fa quinze dies que li van sortir i al final ha anat al metge
Ha tardat, oi?
Jo li vaig dir fa dies que hi anés però ell s'ha esperat
És que la gent jove...
No sé que els passa als joves però els hi fa por el metge
És que hi ha tantes coses
Hi ha tantes malalties que es pensen que les tenen totes
Abans no passava això...
Coi, quan jo era més jove hi anàvem a la primera
Tampoc és tan gran senyora...
No dic pas que sigui gran però vull dir abans
Quans en té ara?
Ara en tinc 60, en faré 61 al maig
I vostè no ha patit mai aquest problema del seu gendre?
Jo ja vaig passar pel mateix que el gendre i sé de que parlo.
I quan fa?
Ara fa cinc anys, en tenia 55
I se'n va sortir?
vaig posar-me la pomada i van marxar els granets. Mano de Santo!
Molt bé senyora. Alguna cosa més?
Ai! dóna'm també pasta de dents de la que prenc sempre
Se li ha acabat?
És que se m'ha acabat

Fixeu-vos si dóna una conversa o millor dit un monòleg d'una sola persona davant del pobre farmacèutic que està fart de veure casos com el d'ella sense que ella no sàpiga que en algun moment de la seva vida li faran una entrevista.  

Comentaris

cantireta ha dit…
:9...trec la llengua!
Oscar Ramírez ha dit…
Se't trobava a faltar.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS