IMATGES QUE EM PERSEGUEIXEN EN DIES ESTRANYS
Hi ha imatges que em persegueixen, que les guardo
i tornen a sortir, que saben que les necessito o que volen que les remiri un
cop més. Avui que tinc un dia certament estrany, d'aquells que més val tancar
els ullets i preparar-se per reinventar el nou jorn que vindrà, he tornat a
trobar-me amb aquesta foto que vaig retallar el 1991 d'un diari, crec que era
El Periodico de Catalunya, i que pertany als inicis de la crisi econòmica de
Russia d'aquells anys.
Sempre m'he preguntat qui era aquesta dona gran
que intentava canviar un jersei vell per un peix a les parades improvisades de
la Plaça Roja. No sé quants dies de gana va aguantar, què se'n va fer d'ella.
Mireu-vos bé aquesta pobre dona. Fixeu-vos en la seva
cara molt atentament. Observeu el seu gest de pietat i el seu dit alçat ple de
clemència. Un sol peix per omplir
l'estomac un àpat, dos com a molt, a canvi d'un jersei que la guariria del fred
molts mesos. D'això se'n diu un carpe diem obligat.
Era l'exemple de les injustícies d'aquesta pilota on
vivim anomenada món, indret o espai on es demana més als uns que als altres. I
la foto ve sempre a buscar-me en dies estranys en què se'm posa a prova per motius
aliens a tots vosaltres. Sempre la trobo en moments en què em fallen les forces
i em sento esgotat, en situacions d'un excés de lluita que no tinc ganes de
lliurar, en espais de temps delicats on se't demana fortalesa i saps que has
d'aguantar.
Demà veuré el món d'una altra manera, cal que
disculpeu aquesta petita feblesa momentània, que entengueu la part que toca
entendre i destrieu la resta en un cove ben gran. En tot cas seguiré sense
entendre el perquè de la persecució d'aquesta imatge que és, de bon tros, la
foto que guardo amb més tendresa aquests darrers vint anys i que, vist el que
ja he vist i les seves constants ganes de recordar-me que la tinc, la prendré el
dia que marxi a l'illa que toqui i em facin triar només, només i només, tres
coses, objectes o persones.
De complement a aquest escrit, una canço per la calma i anar a dormir i intentar descansar.
De complement a aquest escrit, una canço per la calma i anar a dormir i intentar descansar.
Comentaris