IMATGES QUE EM PERSEGUEIXEN EN DIES ESTRANYS


Hi ha imatges que em persegueixen, que les guardo i tornen a sortir, que saben que les necessito o que volen que les remiri un cop més. Avui que tinc un dia certament estrany, d'aquells que més val tancar els ullets i preparar-se per reinventar el nou jorn que vindrà, he tornat a trobar-me amb aquesta foto que vaig retallar el 1991 d'un diari, crec que era El Periodico de Catalunya, i que pertany als inicis de la crisi econòmica de Russia d'aquells anys.

Sempre m'he preguntat qui era aquesta dona gran que intentava canviar un jersei vell per un peix a les parades improvisades de la Plaça Roja. No sé quants dies de gana va aguantar, què se'n va fer d'ella.

Mireu-vos bé aquesta pobre dona. Fixeu-vos en la seva cara molt atentament. Observeu el seu gest de pietat i el seu dit alçat ple de clemència. Un sol peix per omplir l'estomac un àpat, dos com a molt, a canvi d'un jersei que la guariria del fred molts mesos. D'això se'n diu un carpe diem obligat.

Era l'exemple de les injustícies d'aquesta pilota on vivim anomenada món, indret o espai on es demana més als uns que als altres. I la foto ve sempre a buscar-me en dies estranys en què se'm posa a prova per motius aliens a tots vosaltres. Sempre la trobo en moments en què em fallen les forces i em sento esgotat, en situacions d'un excés de lluita que no tinc ganes de lliurar, en espais de temps delicats on se't demana fortalesa i saps que has d'aguantar.

Demà veuré el món d'una altra manera, cal que disculpeu aquesta petita feblesa momentània, que entengueu la part que toca entendre i destrieu la resta en un cove ben gran. En tot cas seguiré sense entendre el perquè de la persecució d'aquesta imatge que és, de bon tros, la foto que guardo amb més tendresa aquests darrers vint anys i que, vist el que ja he vist i les seves constants ganes de recordar-me que la tinc, la prendré el dia que marxi a l'illa que toqui i em facin triar només, només i només, tres coses, objectes o persones. 

De complement a aquest escrit, una canço per la calma i anar a dormir i intentar descansar. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS