LA NOIA DEL PONT
La noia del pont
és una de les meves pel·lícules Top Ten. La dirigeix el gran Patrice Leconte, director
d'altres joies com "El marit de la perruquera" i mostra de nou la
vessant humana que sovint no es toca al cinema, la dels sentiments que tenim realment
les persones.
La sensació de
sentir-se sol i la necessitat de canvis que creiem que mai arribaran en són dos
exemples. Pensem que tot ens va en contra i que som nosaltres qui fem canviar
sempre el nostre entorn quan sovint és ell qui ens dóna forma i configura
malgrat no ho faci com desitjaríem.
La noia del pont
(Le fille sur le pont en versió original) feia temps que no la mirava però ahir
vaig recordar que una de les dues principals escenes, sota el meu parer, eren
al Youtube. Havia de recuperar-la i la vaig trobar. Era important fer-ho perquè sé
que hi pot haver algú que es senti identificat en el diàleg i que trobarà a la
darrera frase de la escena moltes respostes.
Les pors es poden
dissimular i deixar enrere, els canvis cal trobar-los sense cap més lògica que
el desig i, sobretot, sense voler saber què comportaran. Hi ha èpoques de vol
incert i etapes en les que pots clavar arrels que et donen seguretat i et
permeten seguir volant però amb molta més seguretat. Toca mirar i escoltar. Ja
hi haurà temps per veure la pel·lícula sencera.
Comentaris