LA NOIA DEL PONT


La noia del pont és una de les meves pel·lícules Top Ten. La dirigeix el gran Patrice Leconte, director d'altres joies com "El marit de la perruquera" i mostra de nou la vessant humana que sovint no es toca al cinema, la dels sentiments que tenim realment les persones. 

La sensació de sentir-se sol i la necessitat de canvis que creiem que mai arribaran en són dos exemples. Pensem que tot ens va en contra i que som nosaltres qui fem canviar sempre el nostre entorn quan sovint és ell qui ens dóna forma i configura malgrat no ho faci com desitjaríem. 

La noia del pont (Le fille sur le pont en versió original) feia temps que no la mirava però ahir vaig recordar que una de les dues principals escenes, sota el meu parer, eren al Youtube. Havia de recuperar-la i la vaig trobar. Era important fer-ho perquè sé que hi pot haver algú que es senti identificat en el diàleg i que trobarà a la darrera frase de la escena moltes respostes.

Les pors es poden dissimular i deixar enrere, els canvis cal trobar-los sense cap més lògica que el desig i, sobretot, sense voler saber què comportaran. Hi ha èpoques de vol incert i etapes en les que pots clavar arrels que et donen seguretat i et permeten seguir volant però amb molta més seguretat. Toca mirar i escoltar. Ja hi haurà temps per veure la pel·lícula sencera. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS