Header Ads

SI, FA FRED I NO SÉ COM DIR-T'HO


I va dir-me: Tinc fred, un fred interior que em persegueix i no para. No vaig saber què respondre però ara escric això:

Fa fred. Fa fred als carrers i dins meu. Un fred que recorre l'ànima i que em priva del somriure per por a l'esglai, que em manté inert el rostre emblanquinat pel pas dels últims temps  i els ulls a mitja distància perduts en la memòria, que em segella les oïdes i no permet escoltar més ni a ningú.

Fa fred i aquest fred em deixa inquieta, immòbil. Ja no puc llevar els braços per abraçar o cridar l'atenció del primer que passi amb qui poder parlar, no puc obrir les mans per tocar ni acaronar, per fregar-me el rostre o eixugar-me les parpelles. Tinc les cames ancorades sobre els peus i els peus arrelats a la terra com un arbre que vol canvi de bosc i té la condemna del mateix paisatge per sempre. 

Tinc el cor glaçat i ple de cicatrius que el marceixen i debiliten sense aturar-lo, alleugerint el seu compàs. Ple de breus impactes, trossets de converses inacabades, mirades compassives amb tendresa i incomprensió. I el cos va a la deriva, tot sol, fugint d'aquí sense saber on farà el següent trajecte. 

Tinc ocellets de colors i flors oloroses al meu voltant, un rierol tot just al fons, llunyà, que llepa les pedres amb aigua dolça i cobreix de verd les muntanyes. I un cel ben blau ple de formes que m'acullen. Un nen fet d'escuma blanca tot cridant-me a anar amb ell amb el ditet, un camí que es perd a l'horitzó però que convida a caminar. I una finestra on sé que cada matí em rebrà el sol i  on veuré barquetes de pescadors tornant a port i dofins jogassers sortint del mig de les ones mentre llencen besades al vent i tornen a amagar-se al blau immens d'aquest oceà fet de núvols on a cada gest hi ha noves formes. 

Fa fred i ara si, tanco els ulls i descanso. M'abandono i em desdibuixo lentament mentre una calma mai viscuda, potser per únic cop, em recorda la meva essència amb el canvi d'estat que ara arriba. Tot pesa menys. Tot, el cos, la vida i sobretot els dies i mesos amb la sensació de romandre a l'espera del propi canvi. Aviat seré lliure, feliç de nou, plena de forces i de llum. Aviat, molt aviat.
Amb la tecnologia de Blogger.