AVUI QUE ESTIC D'OFERTA



Canvio abraçades per un tren que no surti. Canvio una estació per deu hores amb tu. Regalo deu anys que pesen a qui els tingui repetits. Dono un sac de records a qui hagi oblidat els seus i me'n doni un de nou i buit. Faig un préstec de paraules reposades en un llibre amb ales que viatja per sobre els nostres caps. 

Netejo el seu núvol lluent a qui remolqui el meu des de l'arbre on ara nia per dur-lo a l'horitzó sempre llunyà. Amago sota la meva catifa les pors que omplen de dubtes l'ànima i els dies. Ofereixo, avui que estic d'oferta, els ulls per parlar, les oïdes per entendre i els llavis per besar. Arrenco el vol amb qui vulgui fer el viatge sempre desitjat.

Oda a lo intacto (Lode all'inviolato)
Habíamos atravesado las tormentas. Y cuantas pruebas antiguas y duras con una ayuda clara de una caricia invisible para un protector. Digna es la vida de aquel que está despierto, aun más de la de aquel que es sabio. Y con su alegría todo se vuelve a unir. Alabada sea, la oda a lo intacto.

Y cuantos personajes inútiles me han usado y ha sufrido mi persona. Árido es el infierno y estéril es su vida. Cuantos milagros, dibujos e inspiraciones... y entonces el dolor te ciega. Y en las caídas esté el porqué de sus ausencias. Las nubes no pueden acabar con el Sol.

Lo sabía bien Paganini que el diablo es zurdo y astuto y toca el violín.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS