PETONS QUE ES PERDEN
De totes les escenes de totes les pel·lícules que he vist en aquesta vida
em quedo amb una de manera especial perquè em du molts records. És de Cinema
Paradiso, obra d'art del Giuseppe Tornatore que explica la relació, en un poble
petit italià, de l'Alfredo i el Salvatore. L'Alfredo és l'encarregat de
projectar les pel·lícules al cinema del casal i el Salvatore un nen entremaliat
enamorat del cinema i de tot allò nou que va descobrint.
Una de les funcions de l'Alfredo es passar les pel·lícules, abans que es
projectin, al capellà del poble que tria quins talls cal fer perquè no els vegi
ningú. I tallen la cinta cada cop que arriba un petó. Són temps de la repressió
italiana a meitats del segle passat.
Els dos protagonistes són amics inseparables i un dia es cala foc al cinema i el nen aconsegueix
salvar a l'Alfredo que finalment es queda cec. El Salvatore creix i un dia se'n
va a estudiar a la gran ciutat. Passen els anys i es converteix en un director
de cinema famós. I la pel·lícula de Cinema Paradiso comença el dia que la mare
del Salvatore, que fa anys que no el veu, el truca per dir-li que l'Alfredo
s'ha mort.
Ell torna al poble i allí li donen un regal que li ha deixat el seu amic. I
quan torna de nou a la gran ciutat el veu. És una vella cinta del cinema. Què
hi ha en aquella cinta? Dons mireu la escena i ho descobrireu...
Comentaris