CRUÏLLA DEL PENSAMENT



Envoltat d’assutzenes i flors del taronger, penso en com de trist és ser cec, i com de trist ha de ser veure-hi. Desterrat als jardins de la tarda llarga, el vent és poesia i falten flocs de neu per obrir-me els ulls. 

La ferida me l’he fet amb les síl·labes de pedra anunciant el nou comiat. La sequera arriba amb la rosada. L’hort té forma d’oasi i el vi cau avall ple d’emocions. La font parla amb l’aigua i el món és la brasa decadent de la llar de foc del pati. 

Sacsejo l’arbre del centre i el silenci es rebenta contra els fruits caient a terra. M’he exiliat lluny del cor, sota les cordes de la lluna.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS