PRISMES

He trobat avui dues imatges que aixequen passió i ràbia. Fetes al mateix indret, una serveix de reclam turístic i l’altre és la realitat que viu el visitant a segons quines hores. París té aquestes passions i aquestes misèries. 

Els qui hem tingut la sort de veure in situ les dues estampes, tan fàcil com anar al mateix lloc a dues hores del dia ben diverses, podem cercar a aquest espai la màgia que té i res no ens pren la poesia que ens destil.la. 

París també amaga racons de calma i soledat, cafetonets petits a carrers secundaris de barris no cèntrics però que són al centre igualment. Tot depèn del prisma amb que ho miris. 

En un altre moment, si ho voleu, us puc posar més exemples de paisatges canviants.