14 de març 2016




Desitjaria llegir el teu nom en cada ciutat que veig però no puc desxifrar ben bé les lletres que ens separen. Nous paisatges són a punt, retalls d’un cos que cerca vistes i llums, nous rostres. La nit és més humana quan arriba lluny de casa. 

Seré, obro la porta i casa meva ja no és casa, ni jo sóc jo. 




Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -