DIARI DELS DIES ERMS (20): NEIX LA TERRA, A DALT ALS CIMS

He acabat de llegir l’últim llibre de l’Albert Espinosa, Mundo azul, i reconec que m’ha impactat i molt. Fa temps que una obra no em provocava certes reaccions com aquesta, que m’ha generat dubtes i fins i tot un malson que recordo perfectament. Per això m’he llevat a primera hora i he pujat a la muntanya, als cims més alts des d’on veus tota la vall, la geografia retallant-se enmig de la boira amb colors sempre nous. El sol surt lentament sobre la camp francès i jo només puc mirar amb calma i respectar els silencis del moment. 

A baix al poble, segur que el banc de la plaça encara està buit. Aquí, a la natura, el part de la gespa dels boscos arriba acompanyat del cruixir de la terra. I la llum és parpelleig de l’ombra. 

No escric més, no tinc esma. El món blau d’Espinosa ressona encara al meu cap i la grip inicia el seu cruel procés que, imagino, em tindrà al llit uns quants dies.

Cloc aquí, així, aquest Diari dels dies erms.