Header Ads

DIARI DELS DIES ERMS (2): LA DONA QUE MOR DOS COPS EN UN DIA I LA QUI CUS LA BRUSA PER UNA VIDA NOVA




En una plaça petita, amagada del soroll del tràfic del centre de Roma, parlo amb una dona molt gran que cus una brusa de nadó a les portes de casa seva. Plou i bufa el vent. Ella, resguardada sota l’ampit de la finestra, guaita a la gent que corre empaitant els seus paraigües que els duen ja uns metres de distància. Veu que me la miro. M'ensenya la peça de roba.

-         È per mia nipote, ha tre mesi. Bisogna un po d’acqua?
(és per la meva neta, té tres mesos. Li ve de gust una mica d’aigua?)

Accepto la seva humil invitació. Entro a la seva llar, senzilla i freda. Em parla de la Daniela, la seva neta. Que bell veure com arriba la vida, tot just avui que fa un any de la mort del meu pare. 

També avui, l’Angela, una molt bona amiga apassionada per la meva literatura, ha mort dues vegades. Les dues ha estat a la cripta de “Romeo i Julieta”, al Teatre de l’Opera de Roma. De camí a la botiga on compro les camises a mida , a Via Veneto, la visito. Necessito saludar a la víctima de l’amor que mor cada dia, sobre l'escenari, en nom de Shakespeare. 

La convido a prendre el cafè italià, curt i contundent, que sempre dóna pas a la conversa. La resta de la tarda va caient i ella em diu per sopar a casa de la seva mare. No m’hi nego pas. 

El camí que fem em porta records recents, és com un dejà vu agradable que acabo d’entendre quan arribem a casa de la mare de l’Angela. Anem a parar a la vivenda del costat d’on viu la senyora que m’ha convidat a beure aigua mentre plovia. La saludo de nou, em correspon amb un somriure tendre. 

El sopar amb l’Angela és amè, proper com sempre que compartim estona i xerrada. Cap al tard m’acomiado de les tres: l’Angela, la seva mare Rosanna i la senyora Matilda. El camí de tornada a l’hotel és silenciós, ple de retalls de la jornada, fragments que quedaran a la memòria temps i més temps.

Amb la tecnologia de Blogger.