26 de març 2016



La casa que he llogat recent arribat a França, en un poble bastant proper a Niça, m’ha fet canviar de plans i he decidit quedar-m’hi uns quants dies enlloc de fer-hi nit i prou. Aquí hi ha poc que, ara mateix, és tot el que necessito. La casa és l’última del carrer – camí de cabres millor dit- que creua el poble de punta a punta. És molt gran, tota de pedra, i confortable. De les cases que hi ha a la zona, crec que he anat a parar a la més amable. 

A la part de dalt s’hi està de primera però on es viu com un rei és a la sala principal de baix, on hi ha la xemeneia i, davant d’ella, un sofà antic però ben conservat i immens. L’internet el tinc gràcies a la jove parella que viu una casa més amunt. Va lent, però va i això és suficient. 

A ells, com a mi, els agrada la música que ajuda a desaparèixer a l’oient i jo, d’aquesta, en tinc una gran col·lecció a la meva playlist. De moment, compartim la seva wifi i el meu servei de Spotify. Espero fer-hi més relació. Serà fàcil. Ella parla bastant correctament el castellà i ell domina l’anglès. Jo no tinc cap problema amb un o altra. 

Les dues cases queden separades per una arcada de pedra i pocs metres a peu. La primera d’aquest escrit és la meva. La segona és la d’ells. 

Ara iniciaré el moment de creació, de dispersió d’emocions que passen del cap al paper. Guardo alguns dels esbossos fets al migdia, en un cafè que porta el mateix nom que l’arbre que vaig batejar fa tres dies lluny d’aquí. Un dels esbossos, escrit avui després de parlar per whatsapp, és aquest:

El viatge és un conte, una palmera sense fruits, una casa sense cúpula, marques sense pecat. El viatge és el vent, la nuesa, mans plenes de pols i la nit que esgota les hores. El viatge sóc jo i el meu vers, els secrets que em guardo per seguir sent esclau dels meus pecats.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -