DIARI DELS DIES ERMS (18): COLORS PLENS DE VIDA I CARRERS SENSE ÀNIMA
El poble més proper al que jo visc aquests dies, és bastant
més gran però conserva la fesomia de la calma i l’esperit d’antuvi, diguem que
ha evolucionat dignament al créixer. Això, no sempre succeeix. Al seu centre
històric hi viu una persona a qui fa anys que no veig, un vell amic que va tornar
al seu país, el mateix on sóc ara, després de deixar empremta a la vida de
moltes persones, i en la meva.
Les cases del carrer estan guarnides amb flors i plantes que
donen un clima de pau i harmonia molt necessari als nostres dies. Em diuen que
a les nits, ningú retira les torretes i jardineres per por a que les robin, que
ningú les toca i mai desapareix cap planta. Em meravella aquest respecte que s’ha
perdut a tants altres llocs del nostre entorn.
El Patrick treballa com a dissenyador gràfic a l’oficina que
s’ha muntat al segon pis de casa, té als pares com a veïns, davant per davant,
i es casa amb la seva xicota en pocs mesos tot i que no el noto massa
convençut. Creu que fer el pas li suposarà molts canvis que no desitja. Em
demana opinió però no m’hi esmerço massa, li dic que el temps farà el seu
procés, que faci el que li dicti el seu cor, no els dels altres.
Dinem junts a casa seva. Una sopa de llegums ben calenteta,
carn de vedella a la planxa i de postres, el regal del cel que té nom i es diu
Morbier. Cada cop que assaboreixo aquest formatge, em salten les llàgrimes del
plaer que em dóna. Maridat amb un bon vi de la zona, la situació no té
paraules.
A la tarda, anem passejant fins la zona més nova del poble
que, de fet, ja és més ciutat que poble. Aquí ha arribat l’ordre que porta
incorporat la moda i que passa per controlar els colors, dominar les geometries
i utilitzar les plantes com a paraigüers enlloc de dotar-les de caliu. Al segon
pis de les galeries que visitem, guaitant el moviment de baix, m’adono de la
diferència dels carrers.
Al que jo hi tinc la casa, tothom se saluda i es coneix.
En aquest, tots passen desapercebuts i en silenci, no se saluden ni saben res
de les altres vides. Aquest és un carrer ple de color però sense ànima. El del
poble, és un bon carrer.
Comentaris