09 de març 2016




Miro a l’espai obert mentre una pregunta se m’enfila pels llavis: Qui sóc?  L’eco respon la meitat de la incògnita. Mai foren bones les segones parts. 
 
Guiat per un miratge, falsejo el temps mentre la mirada crema el silenci, cloent els ulls tot just quan l’explosió. Desafiar la mort és rol de refugiats. 

Humit, brut i abandonat, la imaginació calma el dolor de les ferides. Moro ple de dubtes en l’instant precís de la deshonra, sabent-te lluny a l’altre costat de la sequera. 

Tots som avencs insondables.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -