Header Ads

ROVELLANT EL COP NO QUEDA CAP FERIDA




Miro a l’espai obert mentre una pregunta se m’enfila pels llavis: Qui sóc?  L’eco respon la meitat de la incògnita. Mai foren bones les segones parts. 
 
Guiat per un miratge, falsejo el temps mentre la mirada crema el silenci, cloent els ulls tot just quan l’explosió. Desafiar la mort és rol de refugiats. 

Humit, brut i abandonat, la imaginació calma el dolor de les ferides. Moro ple de dubtes en l’instant precís de la deshonra, sabent-te lluny a l’altre costat de la sequera. 

Tots som avencs insondables.
Amb la tecnologia de Blogger.