RECORDO




Recordo, és cert. Recordo les lletres i la boja dispersió de paraules al mig del carrer on joguinejava d’infant. Recordo la fam per aprendre, nu i innocent, tots els secrets de les persones que habitaven els carrerons propers. 

Recordo, també, el silenci de les cordes de l’estenedor quan no acollia roba. I l’aroma a buit de l’hort de l’avi en època de sequera, l’emoció de viure al seu costat i l’oasi intern que sempre em va suposar intentar entendre als qui no els comprenien. 

Sí, recordo. Recordo les veus i els colors, els cants i les eines amb les que vaig créixer. Em planyo per tenir certa memòria. Si, recordo que recordar és escoltar el dolor dels dies i la dolçor d’aquells instants perduts, que mai tornaran si és que mai s’havien quedat. 

Un cop vaig ser flor. Un cop vaig ser vent. Ara, visc ancorat en un camp, en un cim, en un com que no té dignes sortides ni cap esma d’anar a enlloc. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS