Header Ads

DIARI DELS DIES ERMS (8):LA DEPENDENTA ENAMORADA I JO QUE NOMÉS TROBO MOTS SENZILLS




He encetat la jornada envoltat de persones amb qui fa temps que volia compartir unes hores. Passejant pels carrerons de pedra i molsa que travessen el poble per arribar al port, he vist un aparador on una jove dependenta atenia a un home que s’ha enamorat d’ella i amb qui ha acabat fent l’amor. Ell, era en John Malkovich. Ella, la Sophie Marceau. 

Ells dos caminen amb mi, per l’empedrat del port i explicant-se les vides, sense mirar-me ni adonar-se’n que hi sóc. El poble i el port on passo el dia és un dels escenaris de la meva pel·lícula preferida.  Tinc la sensació d’escoltar a cau d’orella cada frase del guió d’aquella part de “més enllà dels núvols”. 

Al final del passeig, on l’aigua ja és mestressa de tot, m’aturo a esperar que arribi algú d’ells dos. Tinc el desig de saber més coses de la breu història d’amor i sexe viscuda per l’home i la dependenta. 

Però no arriben.

Torno a la cambra de l’hotelet que he escollit, on he arribat fa just un parell d’hores. A mitja hora en bus de Gènova, punt de parada de demà, hi ha el respir necessari. La muntanya mira al mar i el mar guaita a la muntanya. La simbiosi de la natura és perfecte quan els elements es respecten. 

Avui, no sé el perquè, tinc les sensacions despoblades i les paraules fines trencades. Només trobo mots senzills.   
Amb la tecnologia de Blogger.